a cops en porto
del teu gust.
I em recorda a matinades
on sols diuen veritats
els llençols que ens tapen.
A estones impossibles
sempre imaginades,
a foc i agua salada,
al mar que ens ofega
les nostres ganes.
Allò que es diu
dolcet a l'orella
per no despertar a ningú.
Als llavis,
a cops en porto
del teu gust.
I m'imagino
retallant poemes,
escrivint paraules
i fent l'amor amb tu.
I pensant que lo meu
és de tots dos,
on no importen les petjades
dibuixades en l'horitzó,
per que l'abans no és l'ara,
el demà qui sap l'avui,
l'instant és un somriure
pintat en els teus ulls.
Als llavis
m'agradaria
avui,
portar-ne del teu gust.
MES QUE DEMÀ;...SEMPRE SERÀ MÉS PLAENT L'ACII L'ARA;I,SI TOTS DOS HO DESITGEU DE DEBÒ,JA RES IMPORTA MÉS QUE US HI LLIUREU A LA PASSIÓ,...A AQUESTA PASSIÓ COMPARTIDA I QUE SEMPRE HEU DE FRUIR PLENAMENT.MIL.LER
ResponEliminaI pensant que lo meu es de tots dos....................
ResponElimina