Com sempre et dic

La ment té aquesta capacitat

d'esborrar errors

d'oblidar passats no desitjats.

D'imaginar persones

que sovint,

no són reals

i que sols viuen en el nostre cap.

El cor,

és un cas apart.

Aquest batega sense control

sense importar morir

de sobredosi al seu destí.

Em fumo el llapis

amb el que escric

i li trec punxa al que dic

per veure, 

si algun cop per fi,

llegeixes entre línies 

i ets valent

per agafar les banyes d'allò

que per mi

potser té tot el sentit.

Et dono pistes.

No cal ser el més bonic.

Ni el que millor sap estimar.

Sols, el que em vol a mi.

La ment té aquesta capacitat.

Oblidar.

Esborrar.

Imaginar.

Construir.

El saber és tot allò

que ens fa viure amb intensitat.

Com sempre et dic

la vida sols té un sentit.

Anar a contracorrent,

no crec que sigui per a mi.

Però hi vaig. 

Serà que sóc així.

La que s'entossudeix

en pensar,

que potser un trosset de tu

algun dia,

serà per a mi.

Sols t'has de deixar portar

Voldria immortalitzar el moment
on la ment deixa d'imaginar
per donar pas a l'acció 
de recórrer sense impunitat
de tocar tot allò
que de normal,
no m'està permès.
Per sort no hi ha barreres
quan el desig està en joc.
I em moc lliurement pel teu cos
doncs ja he pagat peatge
quan vaig tenir el coratge
de menjar-me,
el que realment vull.
Tan difícil no és.
Sols t'has de deixar portar.
Arriscar és el verb
que desitja la nostra carn.
Qui sap seguir el seu instint
té molt de guanyat.
Doncs sap que el guanyador
és sempre el millor postor.
Així, 
podem jugar tots dos.
Tu mous fitxa i jo trec as
i qui sap,
si repetir no serà condició
si no la nostra realitat.

De tot s'aprèn

Les pors de la nit diuen
que juguen a amagar
però la realitat em conta
que no es veritat tot el que s'escolta
de la boca,
que mai no sap callar.
La que et diu
que ja no formes part del seu espai
i dibuixa sentiments trencats
quan s'imagina el que no és.
Els fantasmes es fan grans
sense cap impunitat 
quan no puc lluitar
contra un fum
que es fa difícil d'apagar.
Com t'he d'explicar
que per mi,
ets el més important?
Sola estic,
quan em deixes i te'n vas.
En aquesta immensitat de llit,
en aquest precís instant,
en un segon,
en un moment,
tancant els ulls
quan ja no hi ets.
Saps?
De tot s'aprèn.
Fins i tot a oblidar.

Emoció s'escriu amb...

M'imagino com sóc.
Petita.
En caixa prima.
Amb llaç coronada,
plena de purpurina.
Colant-me en la teva vida
dibuixant-te un somriure
que cada cop,
vull fer més gran.
Tot el que és bo,
pot ser genial.
Emoció, s'escriu amb...
El dia a dia.
A cada traç.
Amb aire de muntanya
i brisa de mar.
Amb imaginació d'infant
i desig d'amant.
Amb tot el que tu vulguis
si et quedes al meu costat.
Sols de mirar-te ja ho tinc clar.
Emoció s'escriu, 
amb e d'estimar.

Un dolç final

En blanc.
Deixaré la ment en blanc.
Camins oblidats 
de records llunyans
camuflats dins el meu temps.
En línia recta aniré
pensant, que potser,
és lo millor que puc fer.
El resultat em donarà la raó
o potser me la traurà.
Però no em penediré mai de res.
Sols del que no vaig provar. 
La inèrcia que em mou el cos,
espero tingui un dolç final
i em trobi,
com sempre he volgut,
refugiada en el teu al·lè.

Anhel

Segueixo el compàs i recordo
que et vaig mentir,
quan vas marxar.
Et vaig dir
que estaria bé 
que el temps aniria ràpid
i que tornaries aviat.
L'anhel em va distorsionar
la realitat.
És com l'ou que volem trencar
i després ens pena.
És la por del començar
i després ens dona per pensar
que ho podríem haver fet abans.
Ningú és sap a si mateix,
del tot, enganyar.
Per això tenim orelles.
Per que algú ens digui les mentides
que de tant en tant,
volem escoltar.
El meu anhel es un petit fil.
Un dibuix a mig pintar.
Allò que creix i no minva mai.
Un sentiment.
Una curiositat.
Un desig al que li costa d'arribar
des del dia que el teu cor,
amb aires innocents,
em va ensenyar a somiar.

De pronoms vestits

Quan sóc de mi
no sóc de tu,
qui sap si d'ell
o de ningú.
Amb un nosaltres tot es desfà
i el desig es torna
com no,
de nou, real.
A vosaltres que us he d'explicar
si sabeu tot el que he escrit.
La imaginació és el teu poder
que ells han de saber desxifrar,
quan el meu mi
és el teu tu
a estones d'ell.
Entre nosaltres guardarem
els vostres secrets
que viuen amb ells.
Mi
Tu
Ell
Nosaltres 
Vosaltres
Ells
Trossets.
Sempre trossets
de pronoms vestits
dels sentiments més bells.