En blanc.
Deixaré la ment en blanc.
Camins oblidats
de records llunyans
camuflats dins el meu temps.
En línia recta aniré
pensant, que potser,
és lo millor que puc fer.
El resultat em donarà la raó
o potser me la traurà.
Però no em penediré mai de res.
Sols del que no vaig provar.
La inèrcia que em mou el cos,
espero tingui un dolç final
i em trobi,
com sempre he volgut,
refugiada en el teu al·lè.
Segueixo el compàs i recordo
que et vaig mentir,
quan vas marxar.
Et vaig dir
que estaria bé
que el temps aniria ràpid
i que tornaries aviat.
L'anhel em va distorsionar
la realitat.
És com l'ou que volem trencar
i després ens pena.
És la por del començar
i després ens dona per pensar
que ho podríem haver fet abans.
Ningú és sap a si mateix,
del tot, enganyar.
Per això tenim orelles.
Per que algú ens digui les mentides
que de tant en tant,
volem escoltar.
El meu anhel es un petit fil.
Un dibuix a mig pintar.
Allò que creix i no minva mai.
Un sentiment.
Una curiositat.
Un desig al que li costa d'arribar
des del dia que el teu cor,
amb aires innocents,
em va ensenyar a somiar.
Quan sóc de mi
no sóc de tu,
qui sap si d'ell
o de ningú.
Amb un nosaltres tot es desfà
i el desig es torna
com no,
de nou, real.
A vosaltres que us he d'explicar
si sabeu tot el que he escrit.
La imaginació és el teu poder
que ells han de saber desxifrar,
quan el meu mi
és el teu tu
a estones d'ell.
Entre nosaltres guardarem
els vostres secrets
que viuen amb ells.
Mi
Tu
Ell
Nosaltres
Vosaltres
Ells
Trossets.
Sempre trossets
de pronoms vestits
dels sentiments més bells.
La valentia com argument
és el peix que es mossega la cua
nedant contracorrent
enmig d'aigua bruta.
La solució no és del qui crida.
La solució és del que actua.
I encara que la nostra ment
es tanqui en banda,
sempre hem de tenir el cor valent
d'arriscar pel que es lluita,
d'arriscar pel que un sent.
Per que això és el que ens fa lliures
i tenir el cor calent.
La llibertat no són paraules
que un dia s'emporta el vent.
Són actes i sentiments
que ens fa grans a temps complert.
La valentia no té mida,
la grandària la fa un mateix.
L'instint de supervivència
ens guia per camins estranys.
Però igual ens fa respirar,
doncs tot el que és viu,
segueix lluitant.
Per sort,
viure,
no és de covards.
Sóc les costures d'aquest vestit
desgastat pel temps
que sempre penses reciclar
i et fa pena de tirar.
Allò que crida l'atenció,
a vegades,
no és el més impressionant.
Lila és el meu color.
O el que tu em vulguis pintar.
Ho no...
He canviat d'opinió.
Ara la que pinto sóc jo.
La que pren les decisions
nua o vestida,
això dona igual.
La meva llei ha canviat.
Tu així ho vas decidir,
el dia que em vas dir
que jo era per tu un joc.
Canviaré de patró.
Em faré un vestit nou.
L'amor no té espais buits
que no es puguin tornar a omplir.
Ho sento ja has fet tard.
Ningú és especial
però tothom s'hi vol sentir.
A temps,
és un moment que no es passa.
Un instant que desespera.
Un petó dolç amb lluna plena.
Un seguir que no té final,
etern,
lliure,
amb brisa marinera.
A temps és,
somriure encisadora
allò que cada cop creix més
i no té por de patir,
perquè ja no té sang en vena.
N'he fet donació en vida.
He aprés a a viure sense ella
i també a mentir.
A temps és allò que encén guspira
però no crema,
deixa viure i sentir
per intentar ressuscitar
el que els altres creuen pecat
per intentar viure en desig.
Somiar amb tu
és a temps per a mi.
Mes, sé que puc deixar de somiar
sense tenir que morir.
Ho saps.
Amb allò que t'inquieta.
Humida en la seva caixeta
inicia aventures,
de nena dolenta.
D'on t'imagines que sóc?
De moments tots anem vestits
fins que la calor ens pot.
Traient-te la llengua t'ensenyaré,
que la vida és el meu joc.
Desitjaria ser...
La que et roba el cor.
La que et menja la boca.
La que et fa l'amor
sense importar-te quan,
ni on.
Ho sento.
No et volia espantar.
Sols et volia dir,
el que les altres pensen
i tu vols sentir.
La caixeta té una tapa fàcil d'obrir.
Sols la paraula màgia has de dir.
I aquesta s'obrirà sense cap requisit.
Tu demana.
Així és l'instint.
Fer i deixar fer.
Sóc tota teva.
Sols mentre jo,
pugui decidir,
l'amor serà el bocí
que et deixaré tastar
i si vols,
sempre,
repetir.
