T'he dit mai que t'estimo?
Contemplant-te la mirada
se m'ennuega la paraula
cada cop que en tu penso.
La intenció és la que queda
doncs de dubtes no en tinc,
que lo millor que escric
és sentiment que per dins crema.
Muda la llengua tindré
intentant no donar conversa.
No sigui que es descobreixi també
que el desig entra en la naturalesa
de besar-te l'ànima.
I entenent que els miratges
són fascinacions visuals,
resulta que per mi tu ets
el meu instint d'abordatge.
Un cop vist el resultat
d'imatge tant aclaparadora
ara sé que moro per un petó
de la innocència del teu aroma.
Perquè qui no ha volgut robar del cel
la millor estrella
i posar-la en el seu coixí
per dormir-se sempre amb ella?
Si s'ha de conseqüent amb els actes
amb tu ja faig tard.
El desig,
ja fa dies que em bull a la sang.
T'he dit mai que t'estimo?
No?
Doncs ho faig,
en aquest instant.
L'imprevisible
sempre ens espera en qualsevol lloc,
però això no vol dir
que li temi.
El tenir por al desconegut
és escanyar-se amb els llaços de vellut
oblidant el nostre jo.
L'atzar guiarà els camins
que ja fa temps estan escrits.
Això no vol dir
que no hem de tenir les ganes de seguir.
Descobrir altres instints.
Altres braços,
altra calor,
que alimentin el fred que arriba
i en Morfeu ens faci dormir.
Quina dolçor poder tenir això.
Tancaré els ulls
i em deixaré guiar
pels teus petons.
El primer pot ser electritzant.
Els altres,
de mortal necessitat
de no seguir.
Amb tu,
quan un comença
no pot parar.
A que esperes?
Aquí estic.
Quedat amb mi.
Et convido a ser aventurer
de cada centímetre de la meva pell.
No tinguis pressa.
No vull que el recorregut
es faci curt.
He fet un pacte amb el diable
i un trosset del seu temps m'ha venut,
per gaudir-ne,
fins que en cregui convenient.
Fruint.
Degustant.
Acariciant.
Volant.
No necessito pas imaginació
quan et tinc al meu costat.
El que sento jo per tu
no es pot pas definir.
S'ha de fer.
Sense deixar-ne cap racó,
repetint, si és necessari tota acció.
Vull...
que siguis temptació.
Que et deixis endur
pel meu mar de carícies,
ballant en un compàs
d'intencions indescriptibles.
Aprendre del teu aroma...
Com partitura de bona cançó
que s'enganxa melodiosa
en llavis de cantautor.
Recordo el teu primer hola
i llavors ja no sé que va passar.
Diuen que els primers petons
amb els ulls es fan.
Discrepo,
els llavis també ajuden
a la intenció reafirmar.
Com vols que m'oblidi
del gust de la temptació
si dels teus vaig provar
que l'impossible amb tu,
no és escrita condició.
Tancaré els ulls
i em lliuraré,
sense oferir oposició.
No he pogut llegir els teus ulls
el primer cop que t´he vist,
doncs hem amagat impressions
entre somriures i dos petons.
Qui sap si el que imaginàvem
s'ha tornat real
caminant a peu segur
per una línia fàcil de dibuixar.
Les accions fan créixer
tot allò que no pot morir.
Plantaré unes il·lusions
a veure quin és el seu fruit
i les seves condicions.
No saps que el ningú no és de tothom?
Imaginant la complicitat
visualitzada en mirada
és fàcil imaginar el final.
Tiro i em surt as.
Remeno i he tornat a guanyar.
Estic desperta o somiant?
Mai la sort ha estat la contrincant
sinó els meus actes
al fer-me gran.
Mes l'esperit mai envelleix
i els petons són dolços iguals
tinguin dos o vint-i-dos anys.
Me'ls deixaràs tastar?
Tancaré els ulls i pensaré,
gràcies per la propina
quan em regalis un pensament
d'un trosset d'amor etern.
Que ruca que sóc.
La realitat és la que és,
però ja saps,
a mi,
amb la teva pell m'encanta imaginar,
que l'hivern és un estiu etern.
No sé que m'has donat.
No t'ho preguntaré.
La pròxima vegada que et vegi
agafaré el que em pertany.
El petó dibuixat
en llavis,
d'un dolç pecat.
Tocava la una.
Rellotge que avança.
Cervesa s'acaba
apurant l'últim glop
per veure passar el temps,
sense pressa.
Gent angoixada camina
i jo mirant en la llunyania,
observo quieta.
L'aire no crema
la brisa que passa.
Una fulla cau
i a mi,
que m'importa...
Si tingués el poder
aquest moment faria etern
per gaudir-lo en essència.
Però no tinc el que no existeix.
Em deixo endur per la màgia
del sol del mig matí
que m'acarona la galta
i em fa sentir viva
mentre poso el fil a l'agulla
del trosset d'aquesta nit
escrit,
en llibreta negra.
Tanco els ulls
i em deixo per les muses envair.
Així és quan millor estic.
Sola però amb mi.
De tant en tant la solitud s'agraeix.
Costa tornar a la realitat.
Al carrer.
Al seu brogit.
Per uns instants he fugit
on sols sé jo que estic.
En el meu interior hi ha un racó
on et convido a passar.
No és pel que tinc.
És pel que jo en tu, hi puc trobar.
Estirant les mans fins el cel
buscarem la immensitat del temps
que no es pot tocar.
És capacitat dels déus
i no dels mortals
a l'infinit arribar.
Voldria ser,
com aquells arbres de l'estany.
Immòbils i quiets
que no tenen sentiments
i a qui ningú ja pot fer mal.
La boira els embolcalla
difuminant la seva identitat.
Et voldria fer un regal.
Et serveix la meva vida
coronada per un llaç?
Et regalo el que sóc
encara que no és molt.
Potser a estones prou
i d'altres, et faltarà.
Jo sóc així.
El que veus és el que hi ha.
Fas de l'art expressió corporal.
Perdona si t'estimo...
Hi ha coses que no es poden controlar.
És sols l'engranatge
que em farà sempre girar.
El cor
és aquell estrany
que batega fort,
quan hauria de callar.
En la fosca
quan he obert la finestra
m'he trobat aquesta lluna,
blanca,
immaculada
que em contava records,
que ja no recordava.
M'ha dit a cau d'orella
que necessita veure't
nua,
nedant la meva aigua.
Aquí no hi ha pors
sols confiança
de tocar-te tota pell
ni que sols sigui una vegada.
Em donaré per satisfet
si em dones el permís
per olorar-te tota.
El que veig no em sacia.
Necessito comprovar
que l'amor pot ser pecat.
Deixa'm gaudir així
del que sempre han dit,
que és per grans.
No importa com siguis.
Ni la forma que tens.
Els meus llavis aquells seran
que aprendran amb el temps,
que el gust i les ganes són
el millor que tenim,
per gaudir-ne plegats.
La dolçor de la teva ànima.
El desig del teu calor.
L'amor que embriaga
i el petó gravat a foc.
Si les sorpreses són com tu
em poso una vena als ulls
i em lliuro al teu destí.
Nedant amb les teves aigües
em puc ofegar de gust.
M'encanta que sigui així.
