Esperança

D'aquella boira espesa,

en voldria retallar,

els moments d'incertesa,

difícils de passar.

M'agradaria fer el cor fort,

i dibuixar-ne un somriure,

dels que es pinten indefinits.

El més fàcil seria tancar els ulls

i deixar de pensar,

que tu, el que algun dia vas sentir,

jo no ho vaig imaginar.

Esperança és la bufanda,

que aquest hivern m'han regalat,

per cobrir-me el cor,

perquè no agafi refredats.

Potser si és veritat,

que de segones oportunitats

creixen amors segurs i grans.

La recepta inacabada 

que no vaig poder tastar,

el dia que vam decidir

el principi del final.

Esperança és un estel

que ha baixat del cel,

per tornar-me a il·luminar.

Menjant-te els llavis

Fem el que tu vulguis.
La imaginació amb tu,
té un grau d'experiència.
Els teus sentits em desvetllen
i no puc deixar de pensar,
que menjar-te els llavis seria,
una fantasia a realitzar.
Sense que t'adonessis,
com aquell que no vol,
la sorpresa seria el factor,
que desencadena l'acció,
on tots dos volem acabar.
Embriagat per la dolcesa,
la meva llengua busca
resseguir-te l'esperit.
Difícil em queda
doncs, 
i no sé per on començar,
si sols de mirar-te als llavis
no puc deixar de somiar.
Les paraules sobren.
La mirada guia.
El sentiment s'impacienta,
al que es vol i desitja.
No vull començar,
per no haver d'acabar.
Els teus llavis són per mi,
un desig permanent,
i si els tasto pot passar,
que no vulgui abandonar,
el que se'm ha deixat provar.
No importa,
pagaré el preu,
de perdre el que no tinc
per un desig realitzat.
Qui sap,
pot ser tu després seràs,
el que no podràs oblidar,
el gust que se t'ha donat.

La vida és una vena, dividida en artèries.

De camins anem 

i de camins tornem,

doncs la vida és una vena,

dividida en artèries.

On arriba el meu camí,

allí et trobaré.

Esperant-te amb mà oberta

i desitjos encesos.

Els teus ulls em faran de guia.

Doncs sols tu,

marques per on trepitjo.

La força be de lluny,

i ningú em pot aturar.

No és que vulgui córrer.

És que no vull parar.

L'embranzida s'agafa amb el primer salt.

Agafaré el que em pertoca

i m'ho enduré ben lluny,

on ningú m'ho pugui prendre.

Quan tinc el meu cor 

entre les teves mans,

començo a entendre les teves pors

i compartir-les.

Estimar-te m'ha ensenyat a ser humil.

Doncs sols dona el que res a canvi espera.

Com més sucre més dolç.

Llepat dels teus llavis,

mai en tinc prou.

I sempre serà,

el que tu vulguis que sigui,

per descomptat.

Un trosset de mi,

una part de tu...

Un sentiment comú.

El desig compartit

d'aquell que viu amb passió

cada batec 

que destil·la el seu cor.

De camins anem 

i de camins tornem,

doncs la vida és una vena,

dividida en artèries.

La meva lluita

De sol i lluna,

de pluja fina,

d'amor sorprès

que s'endevina.

Del que no amaga,

i sempre mostra.

Del que diu el que pensa,

encara que obtingui derrota

i hagi de tornar a morir

per qui estima.

No donem per perdut,

el que encara no s'ha lluitat,

si el cor és l'arma,

que tenim afilat.

Les sensacions perduren

de per vida,

si el que es sent,

mai s'oblida.

Recordar-te és el meu instint

quan no et puc trobar.

La meva porta d'emergència,

als sentiments atrapats

que no volen marxar.

De sol i lluna,

de pluja fina,

d'amor sorprès

que s'endevina.

Transparent com el cristall,

i dur com el diamant.

El meu amor per tu s'inclina

depenent del vent on li arriba.

Et seguirà i mai descansarà,

doncs en la vida sempre es camina,

mirant endavant.

Jo soc d'aquelles que lluiten,

i no tenen por al fracàs.

Però això ja ho saps.

Sempre et dic veritats

quan tu em vols escoltar.

Xocolata

Amarga.

Empassada amb delit,

baixa per la gola,

xocolata que dibuixa,

la corba que no té fi.

Impregnada en els teus llavis,

em mostra tota dolçor.

La xocolata és una excusa,

per a devorar-te millor.

El teu cos és un gran llenç,

on poder dibuixar.

No necessito cap esquer,

per pensar en menjar

el que em trobo sota el nas.

El cacau ja fa l'efecte,

mes encara no m'he atipat.

Tot just he començat 

a ensenyar-te el que puc fer

per donar-te el plaer,

que tu estàs esperant.

Et tapo els ulls,

i em deixes fer.

L'entrega és la condició,

per assaborir-ne el moment

abans de tota acció.

La temptació té un color per definició.

El negre de la xocolata,

que dibuixa la teva pell,

serà el que marcarà el desig,

de sucar-ne els meu dits

i traçar-ne sentiments.

Aire fresc

Com alenada d'aire fresc vas entrar,
en aquesta la meva monòtona vida.
Gràcies a tu,
vaig perdre costums,
que potser ja ni sabia 
que tenia amagats.
Cansats de fer servir.
Perduts i desgastats.
Respirar del teu alè,
em dona perspectiva.
Ganes de lluitar.
Despertar de nou cada dia.
Tornar a sentir és tornar néixer,
sense importar-me si l'edat,
marca el temps del meu rellotge,
quan el creia ja parat.
El posaré en "stand by"
per poder assaborir
l'instant que tu ets per mi.
Sols de sentir-te la veu,
sols d'imaginar-me la teva olor,
se'm inunda l'esperit.
Que embriagat tanca els ulls,
per gaudir,
de l'èxtasi permanent 
que en mi has dibuixat
com alenada d'aire fresc.

Simplement paraules

Vull
Ser 
Necessito
Espero
Compartir 
Descobrir 
Anhelo
El que tu sents per mi,
el que jo vull de tu.
El que sempre és difícil
i sempre és tabú,
decidir si el sexe,
sense amor és oportú.
Que més dona,
si tots dos en traiem profit.
Saber que per un instant,
formes part de mi,
treu la meva part canalla,
disposada a passejar.
Aparcar en doble fila
és la meva especialitat.
Les regles s'han creat 
per qui agosarat,
se les ha sabut saltar.
Disfressar l'expressió
és sempre condició
del qui es deixa temptar.
Tenir
Comptar
Mentir
Simplement paraules
Simplement sentir.