en aquesta la meva monòtona vida.
Gràcies a tu,
vaig perdre costums,
que potser ja ni sabia
que tenia amagats.
Cansats de fer servir.
Perduts i desgastats.
Respirar del teu alè,
em dona perspectiva.
Ganes de lluitar.
Despertar de nou cada dia.
Tornar a sentir és tornar néixer,
sense importar-me si l'edat,
marca el temps del meu rellotge,
quan el creia ja parat.
El posaré en "stand by"
per poder assaborir
l'instant que tu ets per mi.
Sols de sentir-te la veu,
sols d'imaginar-me la teva olor,
se'm inunda l'esperit.
Que embriagat tanca els ulls,
per gaudir,
de l'èxtasi permanent
que en mi has dibuixat
com alenada d'aire fresc.
Aquest alè és el vers que fa la vida perfecta.
ResponElimina