Oblidar és paraula fàcil
el sentiment és complicat;
és la cara d'una moneda
que de la creu no es pot separar.
L'instint de l'espècie humana
el guió que mai s'hauria d'haver escrit,
el títol de la pel·lícula
que et recorda el que has patit.
El que vol i dol
el que mira i tanca els ulls;
el que pensa i recorda
que oblidar és la ganyota
que li podem fer al destí.
Els nens tenen la saviesa
de saber jugar a l'oblit;
els gran amb idiotesa
no ho hem sabut dirigir.
Si oblidar és esborrar
prefereixo recordar
que els trossets de la meva vida
sempre seran per a mi.
Recorda'm quan el meu tu
marxi de la teva boca.
Potser algun dia seré
l'aigua de la teva set,
o l'amor que t'alimenti l'ànima.
El silenci de la que escolta
i el mocador de la teva llàgrima.
El consol del teu dolor
quan perdis la paraula
i no sigui jo el tu
que et surti de la boca.
El caramel que no embafa
i et deixa sempre bon gust.
Ser el desig i no el disgust,
ser el teu tu de per vida
sense guanyar-te en cap concurs.
Recorda'm quan el meu tu
marxi de la teva boca,
potser, qui sap,
el podré tornar a pintar
amb el color del que s'estima.
El nord m'ha dit
que vol viure al sud
per no patir més fred
i no tenir que agafar cap tren
que viatgi fins a tu.
El sud m'ha dit
que vol viure al nord,
quin enrenou
si cadascú viatja amb mi
serà difícil d'arribar on seràs tu.
L'est ha pensat
que de tant viatjar
ja s'ha cansat,
i es vol quedar on siguis tu
per descansar.
Potser l'oest serà neutral
i no vindrà
ni al nord,
ni al sud,
ni al est,
ni amb mi
ni amb tu.
I jo em quedaré
on bufi el meu vent
i em dugui somrient
a complir tots els meus somnis
abans del l'últim alè.
Ara ja no és hora
de seguir pensant amb tu.
Millor deixar-ho així.
Amb els ulls oberts
i el cor tancat.
Amb la ment callada
per no fer-nos mal
i el somriure trist
per anar tirant.
Per complir l'expedient
i anar aprovant.
Les matrícules d'honor
sols les dona el cor
a qui estima de veritat.
Ara ja no és hora
de plorar pel que vols
i mai ha estat.
Sempre d'esquenes hem sentit
que l'amor segueix vivint
de les restes del desig.
Però nosaltres seguim igual
a pesar del que va passar
demanant al nostre cor
que desperti d'aquest malson
i comenci a bategar.
Era 28
i el futur es va parar.
Dona igual el número.
Per a mi tots els dies ja són iguals.
De dia surt el sol
i de nit,
la lluna em ve a buscar.
L'aire que respiro sembla embotellat.
Si tanco els ulls veig els teus,
o sigui, que prefereixo tenir-los tancats.
Tot és poc per recordar-te.
Tot és massa estimat germà.
Per molt que hi penso,
no puc entendre
per que ens vas deixar.
La vida és capritxosa
i no entén de lleialtats.
Però aquesta va passant
i els teus records ens queden
per, sense voler,
fer-nos mal.
La meva pena ja no té cura.
Sols em podré salvar,
el dia que tu i jo,
en algun lloc,
ens puguem tornar a abraçar.
I m'aniré diluint
en la tassa dels teus records.
Sense pressa...
per endolcir-los poc a poc.
Em recordaràs en aquell bar,
i aquella tarda al parc,
en aquell dinar
i el primer petó que no et vaig donar.
Em recordaràs,
per les paraules que et vaig dir
i les carícies en aquell llit
sense llençols en negra nit.
Recordaràs els anys que han passat
i que sembla que fou ahir
que amb una mirada em vares dir
nena, tu ets per mi.
I poc a poc s'aniran arxivant
per ordre alfabètic
les nostres sortides d'amants.
I sense saber-ho
alguna cosa quedarà,
per si mai el temps ens dona una treva
i ens deixa tornar a retrobar.
Rodeja't dels qui saben viure
per que ells et sabran explicar
que les històries de fantasmes
no fan por en realitat.
La sang és de mentida....
i les bales de "fogueig"....
els sentiments de fireta....
Hi ha res que sigui teu?
Decidir no és cosa fàcil
més ho ha de fer un mateix;
les medalles se'ls hi dona
als que lluiten contra el temps.
No sempre les històries
acaben amb final feliç....
les d'amor tenen persones
disfressades de vanitat
que sovint sempre ens mostren
el que no és realitat.
La pel·lícula de la vida
no té sempre el mateix guió...
tot depèn de qui l'escrigui
i qui en vulgui ser actor.
Un, dos, tres...
Acció.
