diumenge, 30 de maig de 2010

Records de sucre i sal.

I m'aniré diluint
en la tassa dels teus records.
Sense pressa...
per endolcir-los poc a poc. 
Em recordaràs en aquell bar,
i aquella tarda al parc,
en aquell dinar 
i el primer petó que no et vaig donar.
Em recordaràs,
per les paraules que et vaig dir
i les carícies en aquell llit
sense llençols en negra nit.
Recordaràs els anys que han passat
i que sembla que fou ahir
que amb una mirada em vares dir
nena, tu ets per mi.
I poc a poc s'aniran arxivant
per ordre alfabètic
les nostres sortides d'amants.
I sense saber-ho
alguna cosa quedarà,
per si mai el temps ens dona una treva
i ens deixa tornar a retrobar.





2 comentaris:

  1. Com els teus poemes, una tassa que te més sucre que sal ens crearà adicció si el contingut son les teves paraules.

    ResponElimina