diumenge, 30 de maig de 2010

28

Era 28
i el futur es va parar.
Dona igual el número.
Per a mi tots els dies ja són iguals.
De dia surt el sol
i de nit, 
la lluna em ve a buscar.
L'aire que respiro sembla embotellat.
Si tanco els ulls veig els teus,
o sigui, que prefereixo tenir-los tancats.
Tot és poc per recordar-te.
Tot és massa estimat germà.
Per molt que hi penso,
no puc entendre 
per que ens vas deixar.
La vida és capritxosa
i no entén de lleialtats.
Però aquesta va passant
i els teus records ens queden 
per, sense voler,
fer-nos mal.
La meva pena ja no té cura.
Sols em podré salvar,
el dia que tu i jo,
en algun lloc, 
ens puguem tornar a abraçar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada