Ara ja no és hora
de seguir pensant amb tu.
Millor deixar-ho així.
Amb els ulls oberts
i el cor tancat.
Amb la ment callada
per no fer-nos mal
i el somriure trist
per anar tirant.
Per complir l'expedient
i anar aprovant.
Les matrícules d'honor
sols les dona el cor
a qui estima de veritat.
Ara ja no és hora
de plorar pel que vols
i mai ha estat.
Sempre d'esquenes hem sentit
que l'amor segueix vivint
de les restes del desig.
Però nosaltres seguim igual
a pesar del que va passar
demanant al nostre cor
que desperti d'aquest malson
i comenci a bategar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada