dilluns, 7 de juny de 2010

Amb dos paraules: TU

Recorda'm quan el meu tu 
marxi de la teva boca.
Potser algun dia seré
l'aigua de la teva set,
o l'amor que t'alimenti l'ànima.
El silenci de la que escolta
i el mocador de la teva llàgrima.
El consol del teu dolor
quan perdis la paraula
i no sigui jo el tu
que et surti de la boca.
El caramel que no embafa
i et deixa sempre bon gust.
Ser el desig i no el disgust,
ser el teu tu de per vida
sense guanyar-te en cap concurs.
Recorda'm quan el meu tu
marxi de la teva boca,
potser, qui sap, 
el podré tornar a pintar
amb el color del que s'estima.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada