No recordo pas
haver-te oblidat ni un instant.
Tots els segons van ser teus.
Tots els moments dibuixats
en la fotografia d'allò,
que en l'ànima queda marcat.
Resseguits amb els dits
del delit de la carn,
marcant camins de pecat
redimits pels sentits,
que mai perden compàs.
Allí em vull quedar
enmig del tot
i del no res,
on la màgia fa un paper
disfressada de dolç esquer.
Perquè qui vol caminar
si pot volar al teu costat?
Quan tanco els ulls en mig de la nit
la teva imatge em ve a buscar
com allò que es somia aconseguir.
No recordo pas
haver-te oblidat ni un instant,
doncs, cada sospir és teu,
des que sé respirar.
Única en la seva espècie.
Difícil de trobar-la,
entre la màgia
i el somni, de tenir-la.
Sempre és ella la que marca
l'inici i la pausa,
el deliri i la proesa,
d'aguantar-se les ganes
de posseir-la.
Per que mai hi ha prou temps
per estimar-la,
doncs l'infinit
sempre queda lluny,
quan li mires als ulls
i li pintes
estrelles a la cintura.
Si muda em queda la boca
és per que ella m'ha pres la llengua.
La pròxima vegada
li robaré l'ànima,
pintant-li el meu desig
amb els meus llavis humits.
Única és i no s'ho pensa,
ella diu que no és res
i jo sense ella
em quedo sense paraula,
i sense estrella.
Tinc gana
del que la teva pell em demana,
del que la teva boca sospira,
mentre espera asseguda
a ser convidada a la festa.
Sols està la lluna
mirant des de la finestra,
pensant que sobra.
Amb la temperatura justa
començo a escalfar-me.
La mirada
passejant,
per tot el que m'agrada menjar-te.
I desitjo que el temps
no vingui a buscar-me
i ni que sigui per un cop,
l'eternitat em deixi morir.
Ja ressuscitaré
quan el plaer,
em convidi a venir.
Amb tu els pecats
van quedar curts
i fan cua als inferns,
aquells amants que volen tenir
del teu cos el plaer.
Benvinguda la nit
en que la teva boca em va dir
jo per tu,
puc morir
quan tinc gana,
a mitja nit.
No sé que em fa pensar
cada cop més en tu.
Potser les ganes de tenir-te
per a mi,
ni que sigui una nit.
Imagino cada detall,
el moment més precís.
I visc amb delit
una situació,
que mai he tingut.
Recórrer el teu coll,
pam a pam de la teva pell
olorant allò que em diu
que mai serà meu.
Però avui em dona igual,
ets tota per a mi.
La teva boca,
els llavis de mel,
les carícies que hem transporten
on tocarem junts el cel.
Desitjable és la paraula
que tinc a la punta dels dits.
A la boca un sospir
quan penso que ets per mi.
No sé que hem fa pensar
cada cop més en tu.
Sols sé que respirar
ja no té secrets
si la teva boca marca,
el compàs del desig més pur.
Petits espais de temps
tenen records marcats
en un moment definit,
on la por fa forat
en mig d'un cor ferit.
Qui sap si el perdó
té la seva opinió
i es deixarà seduir.
Mentre, esperarem asseguts
a que la vida doni pas
a un instant nou per respirar,
a un instant nou per sentir,
a un instant nou per morir
i renàixer altre cop
envoltats de felicitat.
D'aquella que ens fa riure,
de la que ens fa plorar,
de la que ens fa viure
amb penes i treballs.
Potser uns altres moments
tindran pecats per compartir
plens d'aquell desig,
que un dia,
em va fer volar.
Però no pateixis,
he après una cosa.
Tot sobreviu,
si es pot respirar.
Ens teníem tan a prop
que la taula era massa grossa.
La rialla traïdora
de dos amics
parlant en la fosca
ens deia
que alguna cosa més
hi havia pel mig.
Allò que penses i mai em dius.
Allò que busques
amb minúscules escrites
dins de mi.
Qui sap on son els tresors
si no es cerquen.
Als meus llavis trobaràs
alguna cosa més que paraules.
Desitjos amagats
apunt d'esclatar.
Sols necessito tenir-te aprop
i segur,
que la pròxima vegada
la taula serà petita,
la fosca una aliada
i la lletra serà majúscula.
Tornem a quedar?
I que seria si no és
el que potser es perd
en la nostra pell,
on creixen camins.
Refugis buscats,
sentiments dibuixats
de plaers mai sentits.
Qui diu que sempre és el mateix
és que mai ha provat,
la carícia d'allò que incita
a ser estimat.
Per que tocar-te és un instint
com respirar
i sentir-te el desig
d'un explorador a punt d'investigar.
Sé que la perfecció no existeix
però que importa
si la seducció és tot allò imaginat.
Passejaré per la teva pell
i em deturaré a provar tots el racons...
I et diré a cau d'orella
estima'm sense pressa
doncs no vull que s'acabi
allò que amb tu comença.
Quan no hi ha paraules,
sols la teva pell a palpentes
amb carícies blanques,
el desig sempre augmenta.
