No sé que em fa pensar
cada cop més en tu.
Potser les ganes de tenir-te
per a mi,
ni que sigui una nit.
Imagino cada detall,
el moment més precís.
I visc amb delit
una situació,
que mai he tingut.
Recórrer el teu coll,
pam a pam de la teva pell
olorant allò que em diu
que mai serà meu.
Però avui em dona igual,
ets tota per a mi.
La teva boca,
els llavis de mel,
les carícies que hem transporten
on tocarem junts el cel.
Desitjable és la paraula
que tinc a la punta dels dits.
A la boca un sospir
quan penso que ets per mi.
No sé que hem fa pensar
cada cop més en tu.
Sols sé que respirar
ja no té secrets
si la teva boca marca,
el compàs del desig més pur.
FRUIR PLEGATS, TANT S'HI VAL QUANT I COM,SOLSAMENT GAUDIR PLENAMENT SENSE TEMPORALITAT.PRECIÒS MARTONA.
ResponElimina