Ens teníem tan a prop
que la taula era massa grossa.
La rialla traïdora
de dos amics
parlant en la fosca
ens deia
que alguna cosa més
hi havia pel mig.
Allò que penses i mai em dius.
Allò que busques
amb minúscules escrites
dins de mi.
Qui sap on son els tresors
si no es cerquen.
Als meus llavis trobaràs
alguna cosa més que paraules.
Desitjos amagats
apunt d'esclatar.
Sols necessito tenir-te aprop
i segur,
que la pròxima vegada
la taula serà petita,
la fosca una aliada
i la lletra serà majúscula.
Tornem a quedar?
impressionant, quant vulguis i on vulguis :P
ResponEliminaDIGUE-HO NO TRIGUIS
ResponEliminaUn desig de la retrobada sempre queda quan resta un BON regust de boca; millor, sent fidel a aquest poema: un bon re-gust de llavis més endins de les paraules.
ResponElimina