Tens un do especial

Seguint el teu ritme
enganxar-se a tu,
és impossible.
Amb tu ja no tinc rellotge. 
El dia i la nit canvien
simplement, 
per la claredat factible.
Què importa que visqui
si sempre és al teu costat.
No em necessito alimentar
doncs d'emoció amb tu no en falta,
i simplement això
ja em fa gran.
Ets una caixa de sorpreses
apunt d'esclatar.
La melmelada amb tu es va inventar
col·locada en els teus llavis
per poder-la tastar.
I qui es pugui resistir 
segur que no s'ha fixat bé
amb el que tu pots oferir.
Tens un do especial.
Coordines temps i espai
sense que passi un segon
desaprofitat al teu costat.
Digues-li al proper instant
que tingui els segons més lents
per poder aprofitar de tu
la melmelada,
el do,
el temps i l'espai 
amb dosis extres
sense pensar 
si aquest,
en té data de caducitat.

Inoblidable serà

Quan recordo aquell moment

de tenir-te tan a prop

se m'esborra el pensament

de la resta de temps

viscut fins llavors.

Sols tocar la teva pell

m'encén el sentiment 

que tinc envers a tu.

Ja podria fer fred

que la calor ve a mi

sense gaires contemplacions

i em fa pensar que el desert

té menys graus que jo.

Sols fa falta un pensament.

El frec de la teva pell

per que entri amb funcionament

la màquina del desig

que instiga al sentiment

a actuar, 

sense cap contemplació.

Cada petó el consentiment

que em deixarà cada cop més prop

de poder aconseguir

un trosset del teu cor

per poder fer-lo meu.

Inoblidable serà

el que vulguis transformar

del somni,

a factible realitat.

Quan recordo aquell moment

de tenir-te tan a prop

se m'esborra el pensament

de la resta de temps

viscut fins llavors.

I no és que em falli la memòria

és que tu has decidit

amb el frec dels teus dits

que mai he d'oblidar

que la teva pell pot ser

el que m'encengui els sentits

per la resta de l'eternitat

si et quedes, per sempre amb mi.

Tornaré quan es faci clar

Quan un pensa que tot li sobra
és per que té alguna mancança
que no s'ensenya ni es mostra
però surt en primera plana
quan la nit arriba.
Els monstres a altes hores
són més ferotges
i no ens deixen pas dormir.
Transformant en malsons tot el que toquen
diuen mentides si se'ls deixa dir.
I jo per no perdre el costum
tendeixo a deixar-me enganyar
per aquest tou subconscient
que últimament,
explica que em vol deixar.
Les llàgrimes que cauen
ja no poden rodolar
doncs s'assequen abans no puguin sortir.
Ja no necessito mocadors de paper,
necessito fugir de mi.
Sóc la meva pròpia trampa
dibuixada per l'horror
de no saber com patir.
I si penso en el demà
sols tinc una oportunitat.
Agafaré una maleta
anomenada llibertat 
per perdrem en un infinit
on les pors,
no em puguin atrapar.
Tornaré quan es faci clar.
Quan la nit s'hagi dormit.
Quan em diguis que jo per tu
sóc quelcom més
que un passat que va morir
dins d'un cor 
que no es va saber fer servir.

Amb confiança

No tanquis els ulls encara,
sols jo sé el que t'espera.
Et lligaré una vena als ulls
i estaràs sense defensa 
per que jo pugui actuar
mentre tu,
et deixes endur
per la meva saviesa.
No hi haurà paraules per guiar-te,
sols els meus llavis
recorrent la teva pell.
El batec del meu cor
marcarà el compàs d'acció
en senyal, 
de cada intenció 
és allò que busca el meu cos.
Per que no vull perdre l'oportunitat
que se'm brinda
de tenir un gran tresor
i quedar-me amb un tros
que em recordi el meu triomf.
Les nits ja no són problema
m'encanta l'obscuritat
i trobar-me dificultats, 
per assaborir-te.
Doncs els camins fàcils
no són el que he triat.
El meu amor per tu
comença, sense haver-lo imaginat.
Quan el desig té pressa
no se'l pot fer esperar.
El protocol indica
que l'educació comença
quan s'entrega amor
sense res per bescanviar.
No tanquis els ulls encara
la màgia,
sols ha fet que començar
en mig d'una copa de vi
i petons.
Seré teva en la nit
en que em vas lligar una vena als ulls
i em vas deixar actuar
amb total impunitat.
L'amor no es planeja.
L'amor és una fantasia
que mai s'imagina 
i t'inunda el cor
sense saber perquè 
ni com a vingut a conquistar
amb el que amb els ulls tapats
amb confiança,
s'ha deixat atrapar.

Un moment al cel

Les intencions que no et puc dir
et dono permís per imaginar
envoltades d'escuma blanca
aigua calenta i la meva pell.
Si vols venir
permís en tens,
per dibuixar-ne plaer intens
que no em permeti oblidar
el que dius
que per mi sents.
No és que necessiti demostracions
però mai està de més el dir
que els sentiments no són paraules
sinó intencions per compartir.
Un moment al cel
m'espera aquesta nit 
amb olor de roses 
i cava glaçat
tastat, dels llavis d'amant.
I em duràs 
a les profunditats del teu mar
on els somnis són les meves realitats
de cada nit
i on els instants és fan 
cada cop més curts 
quan nedo d'amor,
al teu costat.

La llum del teu far

Sempre puc pensar
que les mitges paraules 
no vesteixen.
Que les meves mirades es perden
enmig del nostre mar.
Que sortir a l'aventura
amb tu,
té un plus de perillositat.
Doncs em guies per camins
i dreceres on,
a vegades,
em falta la llum del teu far.
Enmig de les tempestes
la meva barca pot trontollar...
Necessito de la teva boca
per que em tregui el gust de la sal
i em porti de nou al port
des d'on vaig començar a navegar.
La vida no té un sol rumb
on les sirenes et vulguin portar.
Digues-li al amor
que no oblidi camins
ni cançons del passat,
doncs si mai vol tornar
haurà de recordar,
que potser el meu cor
té més d'un capità.

A contra llum

Darrera d'aquest silenci
trencat pel sospir contingut
viatja la màgia d'un piano
tocat, a contra llum.
Preludi de la foscor
on neix la imaginació,
cada nota t'embolcalla
en aleteig de papallona
acaronant tot el teu cos
per que no oblidis, l'amor com sona.
I sense moure el pensament
en comença l'acció,
cada tecla és el motor
d'un gest inesperat
transformat, en dolça cançó.
Perquè ja no vull oblidar
que cada nota potser va ser
el que mai fou.
Sé que puc desafinar
quan penso amb tu i jo.
Però recorda el que et dic,
a contra llum
toco el marfil 
que em fa créixer l'esperit.
Quan la lluna toca el cel
i el sol marxa a dormir,
penso que sols el pensament
és el que queda viu,
i ens explica en dolça son 
les cançons que ens fan somiar
que les estrelles del cel 
mai deixaran de lluir,
mentre tu, no deixis de tocar.