de tenir-te tan a prop
se m'esborra el pensament
de la resta de temps
viscut fins llavors.
Sols tocar la teva pell
m'encén el sentiment
que tinc envers a tu.
Ja podria fer fred
que la calor ve a mi
sense gaires contemplacions
i em fa pensar que el desert
té menys graus que jo.
Sols fa falta un pensament.
El frec de la teva pell
per que entri amb funcionament
la màquina del desig
que instiga al sentiment
a actuar,
sense cap contemplació.
Cada petó el consentiment
que em deixarà cada cop més prop
de poder aconseguir
un trosset del teu cor
per poder fer-lo meu.
Inoblidable serà
el que vulguis transformar
del somni,
a factible realitat.
Quan recordo aquell moment
de tenir-te tan a prop
se m'esborra el pensament
de la resta de temps
viscut fins llavors.
I no és que em falli la memòria
és que tu has decidit
amb el frec dels teus dits
que mai he d'oblidar
que la teva pell pot ser
el que m'encengui els sentits
per la resta de l'eternitat
si et quedes, per sempre amb mi.
CALIDESA;RAUXA DE SENTIMENTS.......
ResponEliminaInquietud i sensualitat a dojo. No pensis en aquell moment perdut, mira endavant només.
ResponEliminaEl que es viu, no s'oblida. Es com una pedra del cami que cada dia comencem. Cada pedra es cada pas, cada frec, cada petó. Cada pedra es cada ferida, cada llàgrima. Cada pedra es un dia nou.
ResponEliminaAbraçadas Marta.
Toni.
http://www.youtube.com/watch?v=hAWZi5l-Xus&ob=av2n
EL QUE ES VIU NO SE'N OBLIDA,DONCS AIXÒ ,INSISTEIXO RAUXA DE SENTIMENTS,SEMPRE HI SOM A TEMPS DE VIURE'LS PLENAMENT
ResponElimina