Al matí m'he despertat
i no em veia el nas.
La boira m'ha embolcallat
de paper de cel·lofana
mentre,
queien a terra,
les fulles de color daurat.
Quan l'estiu ja ha passat
i comença a ploure el primer raig,
penso,
que tancar la finestra no es cap sacrifici.
Doncs la calor ha donat lloc
al desig d'intimitat.
Aquella roba que et va una mica gran
i em permet tocar
la pell que ella va tapant,
et deixa intuir el misteri
que no m'importa desvetllar.
Fa tant de temps que no et veig
que no recordo el teu aroma...
I em taparé amb la flassada,
quan l'aire de la matinada
s'insinuï amb el fred.
Esperant que tu no tardis
i tinguis ganes de mi
et convido a gaudir
de la nova estació
quan necessitis de caliu.
Per que la tardor
sols és un espai de temps
i tu
una necessitat constant,
que m'ocupa el pensament.
Tardor,
et saludo des d'aquí...
El que vulgui saber que imagini
doncs ja estic cansada
de dir paraules buides.
No estic tampoc,
preparada per sentir-les.
La duresa no és la marca d'una ratlla
sinó la feblesa al desconegut
que se'ns imposa per decret
sense oportunitat de matar-la.
Quan l'amor és fred
necessita brasa encesa.
No vull que sigui aquesta,
l'última vegada.
Lluitaré i no sols de paraula.
Els fets seran contundents.
Quan passi pels teus somnis
recordaràs,
per que no vols estar-ne més despert.
Intentaré,
no fer-me de pregar.
La pròxima vegada serà
cosa del destí
amb ingredient de perspicàcia
i una mica de sort
un curtcircuit provocat
quan la pell es toca,
en moment més excitant.
L'instint,
serà el conductor
d'una gran final.
El que vulgui saber
que imagini...
En la foscor
quan es fa de nit,
la solitud entra per vena
a fer una visita
dins el teu llit.
Però el que tu no saps
és que el negre
és igual per tothom.
No és més fosc el teu
per tenir els ulls tancats.
I dones el tomb al coixí
buscant la comoditat
que et permeti descansar.
Ningú al teu costat.
Solitud en negra nit
sense tenir acompanyant.
El cos sempre és presoner
de la seva comoditat
buscant,
el que no té.
No cal ser diferent.
Sinó algú normal
que necessita
saber,
que és especial.
No cal dir cap paraula.
Els ulls ja diran
que caminar,
a vegades,
necessita d'una mà.
El dia et portarà la llum.
Mentre, la lluna et recordarà
els somnis que voldries realitzar.
En la foscor
quan es fa de nit,
la solitud,
entra per vena.
Hi ha un secret escrit
gravat a foc
sense lletres que llegir.
El color vesteix el pensament
del qui somia el seu dibuix.
Sols pensa en el gust que tindran
la pròxima vegada
que no els deixarà escapar, m'ha dit.
Quan l'oportunitat li arribarà
tirarà endavant l'acció
de tocar-los amb els seus
per saber,
quin gust té el que fa dies,
desitja provar.
En somnis els toca,
els mossega i es deixa embriagar
per la dolçor d'aquelles formes
que al cel
pensa,
el faran viatjar.
Qui sap què passarà.
Ella sempre diu,
que mai ningú li ha ensenyat a besar.
Mentre,
la passió et convida a tastar
els petons d'uns llavis,
que es donen,
sempre,
amb els ulls tancats.
T'he dit mai que t'estimo?
Contemplant-te la mirada
se m'ennuega la paraula
cada cop que en tu penso.
La intenció és la que queda
doncs de dubtes no en tinc,
que lo millor que escric
és sentiment que per dins crema.
Muda la llengua tindré
intentant no donar conversa.
No sigui que es descobreixi també
que el desig entra en la naturalesa
de besar-te l'ànima.
I entenent que els miratges
són fascinacions visuals,
resulta que per mi tu ets
el meu instint d'abordatge.
Un cop vist el resultat
d'imatge tant aclaparadora
ara sé que moro per un petó
de la innocència del teu aroma.
Perquè qui no ha volgut robar del cel
la millor estrella
i posar-la en el seu coixí
per dormir-se sempre amb ella?
Si s'ha de conseqüent amb els actes
amb tu ja faig tard.
El desig,
ja fa dies que em bull a la sang.
T'he dit mai que t'estimo?
No?
Doncs ho faig,
en aquest instant.
L'imprevisible
sempre ens espera en qualsevol lloc,
però això no vol dir
que li temi.
El tenir por al desconegut
és escanyar-se amb els llaços de vellut
oblidant el nostre jo.
L'atzar guiarà els camins
que ja fa temps estan escrits.
Això no vol dir
que no hem de tenir les ganes de seguir.
Descobrir altres instints.
Altres braços,
altra calor,
que alimentin el fred que arriba
i en Morfeu ens faci dormir.
Quina dolçor poder tenir això.
Tancaré els ulls
i em deixaré guiar
pels teus petons.
El primer pot ser electritzant.
Els altres,
de mortal necessitat
de no seguir.
Amb tu,
quan un comença
no pot parar.
A que esperes?
Aquí estic.
Quedat amb mi.
Et convido a ser aventurer
de cada centímetre de la meva pell.
No tinguis pressa.
No vull que el recorregut
es faci curt.
He fet un pacte amb el diable
i un trosset del seu temps m'ha venut,
per gaudir-ne,
fins que en cregui convenient.
Fruint.
Degustant.
Acariciant.
Volant.
No necessito pas imaginació
quan et tinc al meu costat.
El que sento jo per tu
no es pot pas definir.
S'ha de fer.
Sense deixar-ne cap racó,
repetint, si és necessari tota acció.
Vull...
que siguis temptació.
Que et deixis endur
pel meu mar de carícies,
ballant en un compàs
d'intencions indescriptibles.
Aprendre del teu aroma...
Com partitura de bona cançó
que s'enganxa melodiosa
en llavis de cantautor.
Recordo el teu primer hola
i llavors ja no sé que va passar.
Diuen que els primers petons
amb els ulls es fan.
Discrepo,
els llavis també ajuden
a la intenció reafirmar.
Com vols que m'oblidi
del gust de la temptació
si dels teus vaig provar
que l'impossible amb tu,
no és escrita condició.
Tancaré els ulls
i em lliuraré,
sense oferir oposició.
