Al matí m'he despertat
i no em veia el nas.
La boira m'ha embolcallat
de paper de cel·lofana
mentre,
queien a terra,
les fulles de color daurat.
Quan l'estiu ja ha passat
i comença a ploure el primer raig,
penso,
que tancar la finestra no es cap sacrifici.
Doncs la calor ha donat lloc
al desig d'intimitat.
Aquella roba que et va una mica gran
i em permet tocar
la pell que ella va tapant,
et deixa intuir el misteri
que no m'importa desvetllar.
Fa tant de temps que no et veig
que no recordo el teu aroma...
I em taparé amb la flassada,
quan l'aire de la matinada
s'insinuï amb el fred.
Esperant que tu no tardis
i tinguis ganes de mi
et convido a gaudir
de la nova estació
quan necessitis de caliu.
Per que la tardor
sols és un espai de temps
i tu
una necessitat constant,
que m'ocupa el pensament.
Tardor,
et saludo des d'aquí...
Com coincidim Marta amb la tardor. Tu ho expresses d'una càlida manera i jo em perdo amb els ocres i vermells que m'envolten des de el bosc.Però al final, al final el que queda és escursar l'espai i retrobar-nos en aquesta necessitat que sentim tots dos.Unir els nostres desitjos per tastar la felicitat, per tastar el teu inacabable i inesborrable gust.Tardor ¡Ai!
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest cant a la tardor que et porta a la intimitat. Després de l'estiu ve de gust retrobar-se amb l'acolliment que et dóna una manta, un llençol o un cos que estimes.
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest poema.
Una abraçada
magrada moltisim es genial noes del tipus que sols escriure y per aixo m'agrada de cada vegada son millors per mi petooons estrelleta
ResponEliminaCOMPROMIS TOTAL QUELCOM MOLT TEU MARTONAAAAAAAAAAA¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
ResponElimina