Qui sap el que pot ser

La sensibilitat 
pot ser un grapat de sal
en mig d'un huracà.
Remenat cap a l'esquerra 
per variar.
Qui sap quin es el camí
per al teu cor arribar.
No m'agrada que em facin mal,
per això em poso la cuirassa
abans em puguin atacar.
A cor obert ningú té nassos de lluitar.
El jo faria és de fàcil dir.
Probablement de difícil fer.
Però sempre queda bé
dir el que vols i no tens nassos a...
Un petó.
Una carícia.
Un t'estimo..... 
Qui sap el que pot ser.
Jo sóc com sóc
i a qui no li agradi
que m'ajudi a ser millor.
Sóc petita 
però no tonta
i ràpid n'aprenc.
La dolcesa dels teus llavis
em faran entendre,
potser,
per on vull començar a caminar.
Em dones la mà?

Em ressuscites si-us-plau?

Sóc el reflex en el mirall
que mai esperaves trobar.
La melodia encertada.
Allò que be de gust sempre provar.
La que vola i fa màgia...
Pobret.
Els ulls et fan enganyar.
Els àngels poden ser,
dimonis disfressats.
Jo en tinc un tros amagat.
Una cua llarga,
per la que et vas deixar atrapar.
No va ser culpa meva.
La guàrdia vas baixar.
T'ho vaig advertir
hi ha normes que no es poden saltar.
Seré el que sóc
si mai has volgut somiar...
Però tu un dia em vas dir:
-Jo per tu podria morir
i jo,
ruca de mi
vaig morir en aquell instant.
Em ressuscites,
si-us-plau?
Seria tot un detall.

Retorn a l'origen

Sospesant el moviment

en la natura escrit

inert i viu.

Motiu del que sempre es present

parat en el temps.

El que a simple vista no es veu.

I sols ho veu qui vol mirar.

Resultat del que es sent

i a vegades,

es deixa ensenyar.

Retorn a l'origen.

A la forma natural.

A l'estat inicial

on tot va començar.

La visió d'un geni

que ens ensenya a estimar

la petitesa del que mai

ens ha deixat d'envoltar.

Doncs sí és cert

que les coses petites, 

sovint són,

les que més ens deixen captivar.

Tot el que és

sempre ha estat.

Sols els genis

ens ho saben explicar.

En la seva imaginació

hi viu sempre,

la realitat.

Amb calma

Allò que no té pressa
i es belluga amb la brisa
d'una nit de calor eterna.
Escriurem històries,
amb calma.
Doncs no voldrem que s'acabin
quan tot just,
s'inicia la conversa.
No em fa res patir calor.
Sense roba,
amb tu, 
sempre estic millor.
Serà que la calma presagia tempesta.
Això, seria genial.
Moure cel i terra
i després al teu costat,
descansar.
Sense pensar.
Ni respirar.
Sols tocar,
el que en somnis
sempre he imaginat.
Amb calma m'agradaria tornar a provar
el que per uns instants,
m'has deixat tastar.
Tancaré els ulls 
per començar a somiar.
Sempre,
amb el teu permís,
es clar.

I si...

I si tu
algun dia fossis jo?
I si el mai
mai fos ningú?
I si el temps es fes etern
en un instant
en el teu cel?
L'amor no seria de paper.
Seria resistent com l'acer.
I si...
I si no...
De dubtes ja no en vull pas tenir.
Escrit està
el que ha de ser.
La valentia a la butxaca.
En l'ànima,
el control.
L'amor entre espatlla i espatlla
i en els meus llavis
ja ho saps,
el que sols et dono jo.
La millor decisió no la pren el cap.
Sempre, 
la fa el cor.

De color blau turquesa

M'imagino caminant
per aquest blau i pur cristall.
De formes irregulars
amb dolç compàs 
que ballarà el sentiment
que se li vulgui donar.
Sinuoses en el primer moment
turquesa em vesteix la pell
de l'aigua freda,
que guarda el seu recipient.
Canvia segons el raig del sol.
Amb la penombra
arriba el seu color fosc
Quan la miro m'entra el desig
de banyar-me en el seu interior
No és cap secret.
Una de les meves passions.
Tenir a casa 
un trosset de mar
per remullar-me les calors.

Ara, ja ho saps

L'essència de l'exclusivitat 
a vegades va de centímetres.
De paraules.
D'actes o de mirades.
El que ens agradaria ser
i el que som.
El que se'ns dibuixa 
en la nostra imaginació.
Una realitat fictícia
que en aquesta,
sempre és real.
El que es petit o gran
no ho es mesura amb pams.
Si no amb lo que podem sentir.
Com es dibuixa l'ànima 
si aquesta,
no es pot tocar?
Que m'ho diguin a mi.
L'únic que intento fer
és fer-te sentir bé.
Sóc tota teva.
Meva potser.
Mai ho sabré.
El temps passat,
ja no es pot recuperar.
Ara, ja ho saps.