dimecres, 3 d’agost del 2011

Qui sap el que pot ser

La sensibilitat 
pot ser un grapat de sal
en mig d'un huracà.
Remenat cap a l'esquerra 
per variar.
Qui sap quin es el camí
per al teu cor arribar.
No m'agrada que em facin mal,
per això em poso la cuirassa
abans em puguin atacar.
A cor obert ningú té nassos de lluitar.
El jo faria és de fàcil dir.
Probablement de difícil fer.
Però sempre queda bé
dir el que vols i no tens nassos a...
Un petó.
Una carícia.
Un t'estimo..... 
Qui sap el que pot ser.
Jo sóc com sóc
i a qui no li agradi
que m'ajudi a ser millor.
Sóc petita 
però no tonta
i ràpid n'aprenc.
La dolcesa dels teus llavis
em faran entendre,
potser,
per on vull començar a caminar.
Em dones la mà?





























1 comentari:

  1. yo et dono la ma cuan vulguis pero hi ha una cosa que no m'agrada ni gens tu de petita no tens res nomes un chasis pero tot lo demes no hi ha puesto soficient gran perque capigua ets mes gran del que et penses estrelleta el poema es genial pero valorat una miqueta jejejej muaaaaaaaaaaaaaaaaa

    ResponElimina