i es belluga amb la brisa
d'una nit de calor eterna.
Escriurem històries,
amb calma.
Doncs no voldrem que s'acabin
quan tot just,
s'inicia la conversa.
No em fa res patir calor.
Sense roba,
amb tu,
sempre estic millor.
Serà que la calma presagia tempesta.
Això, seria genial.
Moure cel i terra
i després al teu costat,
descansar.
Sense pensar.
Ni respirar.
Sols tocar,
el que en somnis
sempre he imaginat.
Amb calma m'agradaria tornar a provar
el que per uns instants,
m'has deixat tastar.
Tancaré els ulls
per començar a somiar.
Sempre,
amb el teu permís,
es clar.
el meu permis el tens pero com que no soc yo jejeje es mol romantic genial y meravellos ets genial estrelleta brilla y resplandix sempore per poder travar sempre el cami cuan o necesiti muaaa tots els que vulguis
ResponElimina