I si tu
algun dia fossis jo?
I si el mai
mai fos ningú?
I si el temps es fes etern
en un instant
en el teu cel?
L'amor no seria de paper.
Seria resistent com l'acer.
I si...
I si no...
De dubtes ja no en vull pas tenir.
Escrit està
el que ha de ser.
La valentia a la butxaca.
En l'ànima,
el control.
L'amor entre espatlla i espatlla
i en els meus llavis
ja ho saps,
el que sols et dono jo.
La millor decisió no la pren el cap.
Sempre,
la fa el cor.
Molt bonic poema Marta. M'ha encantat!
ResponEliminamolt bonic y encantador al principi sembla un travallengues jejej pero es geniaaaaal petons tots els que vulguis
ResponEliminaMolt maco, Marta.
ResponElimina