Retorn a l'origen

Sospesant el moviment

en la natura escrit

inert i viu.

Motiu del que sempre es present

parat en el temps.

El que a simple vista no es veu.

I sols ho veu qui vol mirar.

Resultat del que es sent

i a vegades,

es deixa ensenyar.

Retorn a l'origen.

A la forma natural.

A l'estat inicial

on tot va començar.

La visió d'un geni

que ens ensenya a estimar

la petitesa del que mai

ens ha deixat d'envoltar.

Doncs sí és cert

que les coses petites, 

sovint són,

les que més ens deixen captivar.

Tot el que és

sempre ha estat.

Sols els genis

ens ho saben explicar.

En la seva imaginació

hi viu sempre,

la realitat.

Amb calma

Allò que no té pressa
i es belluga amb la brisa
d'una nit de calor eterna.
Escriurem històries,
amb calma.
Doncs no voldrem que s'acabin
quan tot just,
s'inicia la conversa.
No em fa res patir calor.
Sense roba,
amb tu, 
sempre estic millor.
Serà que la calma presagia tempesta.
Això, seria genial.
Moure cel i terra
i després al teu costat,
descansar.
Sense pensar.
Ni respirar.
Sols tocar,
el que en somnis
sempre he imaginat.
Amb calma m'agradaria tornar a provar
el que per uns instants,
m'has deixat tastar.
Tancaré els ulls 
per començar a somiar.
Sempre,
amb el teu permís,
es clar.

I si...

I si tu
algun dia fossis jo?
I si el mai
mai fos ningú?
I si el temps es fes etern
en un instant
en el teu cel?
L'amor no seria de paper.
Seria resistent com l'acer.
I si...
I si no...
De dubtes ja no en vull pas tenir.
Escrit està
el que ha de ser.
La valentia a la butxaca.
En l'ànima,
el control.
L'amor entre espatlla i espatlla
i en els meus llavis
ja ho saps,
el que sols et dono jo.
La millor decisió no la pren el cap.
Sempre, 
la fa el cor.

De color blau turquesa

M'imagino caminant
per aquest blau i pur cristall.
De formes irregulars
amb dolç compàs 
que ballarà el sentiment
que se li vulgui donar.
Sinuoses en el primer moment
turquesa em vesteix la pell
de l'aigua freda,
que guarda el seu recipient.
Canvia segons el raig del sol.
Amb la penombra
arriba el seu color fosc
Quan la miro m'entra el desig
de banyar-me en el seu interior
No és cap secret.
Una de les meves passions.
Tenir a casa 
un trosset de mar
per remullar-me les calors.

Ara, ja ho saps

L'essència de l'exclusivitat 
a vegades va de centímetres.
De paraules.
D'actes o de mirades.
El que ens agradaria ser
i el que som.
El que se'ns dibuixa 
en la nostra imaginació.
Una realitat fictícia
que en aquesta,
sempre és real.
El que es petit o gran
no ho es mesura amb pams.
Si no amb lo que podem sentir.
Com es dibuixa l'ànima 
si aquesta,
no es pot tocar?
Que m'ho diguin a mi.
L'únic que intento fer
és fer-te sentir bé.
Sóc tota teva.
Meva potser.
Mai ho sabré.
El temps passat,
ja no es pot recuperar.
Ara, ja ho saps.

1000

Mil raons encara són poques.
Cada dia en descobreixo una més
per afegir-la dins al meu sac.
El meu cel s'obre a cada instant
però no per ser un àngel,
precisament.
Potser quan tornis descobriràs
que una part de mi ha canviat,
s'ha tornat gran
i que sense ales,
ha aprés a volar.
No pateixis,
a caure també m'he entrenat.
Es bo de saber
de totes les possibilitats.
De les que fan bé i de les que fan mal.
Tot fa créixer i madurar.
Sí, segur que t'he trobat a faltar
però l'experiència m'ha ensenyat
que el més primordial,
respirar,
em surt, ni que no et tingui al meu costat.
No és màgia.
És realitat.

Com sempre et dic

La ment té aquesta capacitat

d'esborrar errors

d'oblidar passats no desitjats.

D'imaginar persones

que sovint,

no són reals

i que sols viuen en el nostre cap.

El cor,

és un cas apart.

Aquest batega sense control

sense importar morir

de sobredosi al seu destí.

Em fumo el llapis

amb el que escric

i li trec punxa al que dic

per veure, 

si algun cop per fi,

llegeixes entre línies 

i ets valent

per agafar les banyes d'allò

que per mi

potser té tot el sentit.

Et dono pistes.

No cal ser el més bonic.

Ni el que millor sap estimar.

Sols, el que em vol a mi.

La ment té aquesta capacitat.

Oblidar.

Esborrar.

Imaginar.

Construir.

El saber és tot allò

que ens fa viure amb intensitat.

Com sempre et dic

la vida sols té un sentit.

Anar a contracorrent,

no crec que sigui per a mi.

Però hi vaig. 

Serà que sóc així.

La que s'entossudeix

en pensar,

que potser un trosset de tu

algun dia,

serà per a mi.