Xocolata

Amarga.

Empassada amb delit,

baixa per la gola,

xocolata que dibuixa,

la corba que no té fi.

Impregnada en els teus llavis,

em mostra tota dolçor.

La xocolata és una excusa,

per a devorar-te millor.

El teu cos és un gran llenç,

on poder dibuixar.

No necessito cap esquer,

per pensar en menjar

el que em trobo sota el nas.

El cacau ja fa l'efecte,

mes encara no m'he atipat.

Tot just he començat 

a ensenyar-te el que puc fer

per donar-te el plaer,

que tu estàs esperant.

Et tapo els ulls,

i em deixes fer.

L'entrega és la condició,

per assaborir-ne el moment

abans de tota acció.

La temptació té un color per definició.

El negre de la xocolata,

que dibuixa la teva pell,

serà el que marcarà el desig,

de sucar-ne els meu dits

i traçar-ne sentiments.

Aire fresc

Com alenada d'aire fresc vas entrar,
en aquesta la meva monòtona vida.
Gràcies a tu,
vaig perdre costums,
que potser ja ni sabia 
que tenia amagats.
Cansats de fer servir.
Perduts i desgastats.
Respirar del teu alè,
em dona perspectiva.
Ganes de lluitar.
Despertar de nou cada dia.
Tornar a sentir és tornar néixer,
sense importar-me si l'edat,
marca el temps del meu rellotge,
quan el creia ja parat.
El posaré en "stand by"
per poder assaborir
l'instant que tu ets per mi.
Sols de sentir-te la veu,
sols d'imaginar-me la teva olor,
se'm inunda l'esperit.
Que embriagat tanca els ulls,
per gaudir,
de l'èxtasi permanent 
que en mi has dibuixat
com alenada d'aire fresc.

Simplement paraules

Vull
Ser 
Necessito
Espero
Compartir 
Descobrir 
Anhelo
El que tu sents per mi,
el que jo vull de tu.
El que sempre és difícil
i sempre és tabú,
decidir si el sexe,
sense amor és oportú.
Que més dona,
si tots dos en traiem profit.
Saber que per un instant,
formes part de mi,
treu la meva part canalla,
disposada a passejar.
Aparcar en doble fila
és la meva especialitat.
Les regles s'han creat 
per qui agosarat,
se les ha sabut saltar.
Disfressar l'expressió
és sempre condició
del qui es deixa temptar.
Tenir
Comptar
Mentir
Simplement paraules
Simplement sentir.

SIDA

Pintam el cel.

El cor ja es definit.

Del color de l'oblit,

amb sentiments amateurs.

Ens llançarem sense pensar,

amb el que pot passar demà.

Què més dona,

l'intent és el que compta

i no es pot deixar escapar.

Qui sap, 

si després de tot,

el que vols és oblidar,

i a mi em deixes aquí,

sense música 

ni compàs.

He perdut la identitat,

on la veu ja ni m'escolta.

El batec del cor és teu.

Res és meu,

si marxes del meu costat,

i pretens que ressusciti

després d'haver-me deixat.

Els martiris són,

per guanyar-se el cel.

Jo l'infern,

ja el porto tatuat.

Vestit de roig roent,

en els meus llavis trobaràs,

el gust de les llàgrimes,

que jo per tu vaig plorar.

Pintam el cel.

El cor ja es definit.

No pretenc morir d'amor.

Mes la mort, 

em tria a mi 

envoltant-me amb un llaç.

Busca'm

Hi ha un lloc,
on les possibilitats són infinites
i ningú hi vol entrar,
per por de perdre's. 
On es trepitja amb incògnita,
cada cop que es respira.
La solitud dona vida,
a les situacions més extremes.
El cor,
pot ser allò que penja d'un fil,
i tothom vol tallar.
Es pensen que la independència,
els dona impunitat.
Afegir,
és fer créixer un trosset d'esperit.
Lluitar no és de dèbils,
si no dels que lluiten pel que senten
i es marquen un camí.
El record és el tresor,
que no s'hauria d'oblidar.
Busca'm i ens trobarem.
La distància més curta serà,
aquella que es camina,
si la fem tots dos plegats

El jo, el tu i el que segueix.

M'encanten els moments,
en el que el meu jo no es divideix,
i torna a ser, 
per fi,
un jo per si mateix.
Quan no he de compartir-me
amb ningú.
I tot el que és per mi,
potser ho és per tu.
Quan el misteri creix,
i dona pas a l'acció
en qualsevol situació.
No calen paraules.
Amb els ulls ens direm
que el que sobra és la roba,
precisament.
Però treu-me-la poc a poc,
i gaudim de l'instant.
Embriagada de desig,
esperaré la teva ànima
que em porti a l'infern
que ja estic esperant.
Tria el que més t'agradi,
doncs no vull deixar de pecar.
El meu instint em diu,
que les portes del cel,
per mi,
amb tu,
ja fa dies que es van tancar.
No m'importa.
Jo no busco la santedat.
De corones ja no en venen
i jo no la vull tenir pas.
Em conformo amb dolcesa
i amb un toc de color,
per donar calor,
a la nuesa dels nostres cossos,
cada cop que fan l'amor.

Jornada de reflexió

De figura indefinida,

la nit no té color.

Tothom té la mateixa opció.

De reflexió, és la jornada.

De quatre barres en vivim.

I pensem en llengua d'or

que ens dona ales al cor,

quan es somia amb una terra lliure

que no crida en va,

que la seva llengua no és estranya

i que pensa i respira en català.

Redecorar aquesta terra,

ens ha portat sofriment.

I encara no hem collit,

el que no parem de sembrar...

Ja no sabem com explicar-ho,

ni de quin color ho hem de pintar.

La llibertat de pensament,

no és la mateixa que la d'actuar.

I encara que algú vol dissimular,

i vendre la gallina per gall,

en jornada de reflexió 

el millor és madurar,

que quatre anys son massa llargs,

per recuperar-nos dels errors,

que ens han fet equivocar.