Pintam el cel.
El cor ja es definit.
Del color de l'oblit,
amb sentiments amateurs.
Ens llançarem sense pensar,
amb el que pot passar demà.
Què més dona,
l'intent és el que compta
i no es pot deixar escapar.
Qui sap,
si després de tot,
el que vols és oblidar,
i a mi em deixes aquí,
sense música
ni compàs.
He perdut la identitat,
on la veu ja ni m'escolta.
El batec del cor és teu.
Res és meu,
si marxes del meu costat,
i pretens que ressusciti
després d'haver-me deixat.
Els martiris són,
per guanyar-se el cel.
Jo l'infern,
ja el porto tatuat.
Vestit de roig roent,
en els meus llavis trobaràs,
el gust de les llàgrimes,
que jo per tu vaig plorar.
Pintam el cel.
El cor ja es definit.
No pretenc morir d'amor.
Mes la mort,
em tria a mi
envoltant-me amb un llaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada