la nit no té color.
Tothom té la mateixa opció.
De reflexió, és la jornada.
De quatre barres en vivim.
I pensem en llengua d'or
que ens dona ales al cor,
quan es somia amb una terra lliure
que no crida en va,
que la seva llengua no és estranya
i que pensa i respira en català.
Redecorar aquesta terra,
ens ha portat sofriment.
I encara no hem collit,
el que no parem de sembrar...
Ja no sabem com explicar-ho,
ni de quin color ho hem de pintar.
La llibertat de pensament,
no és la mateixa que la d'actuar.
I encara que algú vol dissimular,
i vendre la gallina per gall,
en jornada de reflexió
el millor és madurar,
que quatre anys son massa llargs,
per recuperar-nos dels errors,
que ens han fet equivocar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada