Tatuat en la pell

Et porto tatuat en la pell,
com estigma de vida.
Ets la senya que em guia,
i em mostra el camí.
No puc marxar gaire lluny,
si tu no ets amb mi.
El que m'agafa el cor
i m'estreny la mà.
El que es despulla d'ignorància
i es deixa estimar,
sense pensar,
si aquesta és la nostra fi.
El que dona l'essència,
sense esperar res a canvi.
I arrisca el moment,
per un sentiment.
Aquell que de nit,
mentre fa l'amor
sospira,
i murmura el meu nom
besant-me la pell.
El que no compta els dies,
ni els minuts,
ni els segons...
En els teus ulls llegeixo,
que de desig,
no mor l'amor.
Deixa'm estimar-te l'ànima,
la resta ja vindrà sol.
Tatuat en la pell porto,
el meu descobriment:
la teva boca dibuixada,
que segella aquell estigma
que neix del sentiment.