Les oportunitats sempre tornen

Les oportunitats sempre tornen.
Agafades de la mà
o amb pinces.
Amb somriures 
o llàgrimes preparades, 
per deixar-se eixugar.
En una tarda de diumenge,
sota la pluja d'un parc,
en una nit d'estiu 
amb estels pintats
o qui sap,
si per pura casualitat.
Dins d'una mirada furtiva,
la carícia de la proximitat,
el somni que de cridar
mai es cansa,
que encara no és massa tard.
Per que les oportunitats sempre tornen,
jo no sé com s'ho fan
però si una porta el teu nom,
si una ha de ser per tu,
et buscarà per cel i terra
per donar-te la ma
i ensenyar-te que aquesta vida,
és d'aquells que lluiten
i no es rendeixen mai,
per que les oportunitats,
sempre tornen.

Per no seguir

Sempre que penso que

potser si és,

qui sap si mai,

hi ho deixo aquí

per no seguir

i perdre el fil d'un cabdell,

que ja s'ha gastat.

I qui sap quan

va començar

per que acabat,

ja em queda clar.

Això no vol dir pas

que sigui mortal

o potser sí,

seguir pensant

que ho tenies tot

fins que ho vas matar

i agonitzant

podries trobar,

un petit sospir

buscant algun batec,

al fons del mar.

Qui sap si mai.

Potser si és.

Hi ho deixo aquí,

per no seguir.

Entretinguda

M'entretingueren les ganes
les teves mans a la cintura,
la teva boca assedegada
i els teus ulls,
mirant-me nua.
M'entretingueren els sospirs
i les teves paraules,
seria per què vaig pensar
que algun dia serien meves.
Ai que ximple.
I entretinguda vaig quedar-me
pensant amb hores eternes,
aquelles que sempre fan perfecta
una imaginació perduda.
Potser és que els impossibles
em passen factura
o simplement
que sóc d'aquelles que pensen
que l'amor no es troba,
sinó que et busca.

Enganxada a una llàgrima

Ja no en sabia més,
ni podia,
ni volia.
Estimar ja no era un repte,
era una paraula passada
enganxada a una llàgrima,
que queia al no res.
El suïcidi de l'ànima
trencada en mil bocins,
la desesperació d'un crit sort
que ja no s'escolta.
L'adéu precipitat.
La mort ràpida.
L'ofec de boca tapada
i cor sagnant.
La fel de l'odi 
i qui sap,
si algun dia l'oblid.
Però ara ja no en sabia més,
ni podia,
ni volia.
Estimar ja no era un repte,
era una paraula passada
enganxada a una llàgrima,
que queia al no res.

D'allò que en la pell es queda

Crec que tirar enredera 
seria difícil,
doncs ara ja conec
com es vesteix,
l'aroma de la teva pell.
Enyoro la teva olor
i la busco en el meu cos
per si està per algun racó
però crec,
que haurà de tornar a tocar-me
per recordar-me,
de qui ara sóc.
Em paralitza.
M'embriaga.
Em despulla.
La desitjo a tothora
prop de la meva.
Que es desfaci com el sucre
que dona dolcesa
i no embafa.
Addictiva.
Perillosa.
Seductora.
Es passeja sense vergonya
i em deixa nua quan m'abraça.
Serà que em desarma
i vull tornar a ser teva,
per que mai en tinc prou
després de fer amb tu l'amor,
d'allò, que en la pell es queda.

Una petita porció

Recordo una petita porció
d'una paraula,
que enganxada a un silenci
la va fer emmudir.
Si l'amor era una llàgrima,
ofegada es va quedar en ella
sense poder retrocedir.
Volia parar el món,
cridar fins a morir,
oblidar-se d'allò
que li naixia dins el pit.
Però tot va continuar igual.
Al dia li seguí la nit,
i a un dilluns un dimarts
com a cosa natural.
Decidir oblidar.
Anestesiar-se del dolor
que no la podia deixar
per així
qui sap,
si tornar a sentir.
Mes un dia la sorpresa
la va venir a visitar
i tres paraules 
va tornar a escoltar.
Hola com estàs?
Qui en vulgui saber el final
sols cal que li llegeixi els ulls
i ells li explicaran,
que es van tornar a trobar
on el desig no es pot apagar
quan aquest,
és de veritat.
Recordo una petita porció
d'una paraula
per que la resta,
ja l'ha he oblidat.

Paraules

Hi ha paraules màgiques
que no s'escriuen 
és diuen,
que arrelen en ànimes buides
i troben consol
en llavis assedegats.
Hi ha paraules segellades
en ànimes dormides
que esperen carícies,
per poder despertar.
On els silencis 
no marquen pautes
sinó intervals, 
dels que mai arriben tard.
Són petites converses
de complicitat
on sols dos,
entenen de que van.
No els hi calen guies,
ni ensenyances
doncs l'instint va per davant.
Hi ha paraules que maten,
d'altres que insinuen
i d'altres,
que ens ensenyen a estimar.