Hi ha paraules màgiques
que no s'escriuen
és diuen,
que arrelen en ànimes buides
i troben consol
en llavis assedegats.
Hi ha paraules segellades
en ànimes dormides
que esperen carícies,
per poder despertar.
On els silencis
no marquen pautes
sinó intervals,
dels que mai arriben tard.
Són petites converses
de complicitat
on sols dos,
entenen de que van.
No els hi calen guies,
ni ensenyances
doncs l'instint va per davant.
Hi ha paraules que maten,
d'altres que insinuen
i d'altres,
que ens ensenyen a estimar.
Amb paraules varem començar i va arrivar un dia que les paraules es van aturar . Mil ....... " Touche "
ResponElimina...traigo
ResponEliminaecos
de
la
tarde
callada
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
COMPARTIENDO ILUSION
MARTA
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...
ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE
MASTER AND COMMANDER, LEYENDAS DE PASIÓN, BAILANDO CON LOBOS,
THE ARTIST, TITANIC SIÉNTEME DE CRIADAS Y SEÑORAS,
ENEMIGOS PUBLICOS HÁLITO DESAYUNO CON DIAMANTES TIFÓN
PULP FICTION, ESTALLIDO MAMMA MIA, JEAN EYRE, TOQUE DE CANELA Y
STAR WARS...y más.
José
Ramón...