Fer màgia no és fàcil

Tanca els ulls i no deixis de pensar

que el que tinc potser és

el que tu, sempre voldràs somiar.

Guardat en una caixa 

deixo el meu millor tresor

per que sols qui el vulgui

el pugui trobar.

No sóc de ningú

i sóc de tothom.

Qui sap,

potser algun dia seré la teva sal.

Sé que no sóc especial

però que et deixis estimar

per mi,

és tot un regal.

Ara sols falta el llaç.

Un moment inesperat.

Una mirada fugaç.

Allò que un pensa

i no gosa demanar.

Si-us-plau,

dóna'm aquesta mà que necessito, 

ser forta en aquests instants.

Fer màgia no és fàcil.

Moure la vareta té la seva dificultat.

Un.

Dos. 

Tres.

El tot,

sempre es pot fer realitat.

Tanca els ulls i no deixis de pensar

que el que tinc potser és

el que tu, sempre voldràs somiar.

Llunyania

Tancar els ulls no m'apropa a tu.
El temps al teu costat
són petits instants 
que la memòria va minant.
L'essència es va evaporant.
Cada dia la vida,
sembla
que em porti el pas canviat.
I quan per fi li agafo el ritme,
aquesta,
em canvia el ball.
Ser transparent pesa,
quan la llunyania 
ens té atrapats.
Que difícil és creuar el mar
quan no es sap nedar.
Però res em farà enredera.
Tota muntanya es pot pujar.
Tota distància escurçar
si el que vull,
és sempre caminar endavant.
La moneda enlaire vaig tirar
i saps que va sortir?
La cara d'estimar.

Oportunitats

La carícia de les pors
m'esgarrapa l'ànima,
que fràgil,
intenta sobreviure
amb aquesta miqueta
d'aire que li queda.
Com el peix que que surt de l'aigua
imaginant el seu trist destí
exhalant l'últim glop 
del que es pensa,
que mai té fi.
Així, estic jo aquest matí.
I tot d'una descobreixo,
que tot final té un principi.
Tot el que s'acaba
comença,
en un altre carret de fil.
Les paraules dels meus pares.
El calor del meu germà.
El somriure dels meus fills.
El petó del estimat.
Qui ho diu que no sigui així.
La força ve de lluny.
I a lluny l'aniré a trobar,
per que les pors d'aquesta ànima
s'esvaeixin en pocs instants.
Les il·lusions s'han de saber buscar
per no oblidar-les mai.

Onatge

En el remor de les aigües,
que inunda els meus sentits
mullo les meves ganes
tocant les paraules,
amb els meus dits.
Observant el seu compàs
puc distingir 
que mai s'oblida de tornar.
Tard o d'hora
l'onatge arribarà,
portant-nos records,
que potser ens agradaria esborrar.
L'aigua sols mulla.
Ja s'eixugarà.
I mirant l'infinit pensaré,
que potser,
ara no sóc el que em toca ser.
Jo vull ser com aquells peixets
que neden a contracorrent.
L'onatge em farà de bressol
quan un dia tanqui els ulls,
olori aquest tros de mar
i sols pensi que el que vull
és tenir-te al meu costat. 
Agafa'm de la mà
i comencem plegats,
a caminar.

El que tu perds, un altre sabrà guanyar.

Quina gràcia em fan les teves paraules
ara que les puc recordar.
Seré teu per tota l'eternitat.
Sense tu, impossible respirar.
Ara penso l'estúpida que vaig ser.
De creure't fins al final.
Simplement pensar
que podien ser veritat.
Quan em deies 
jo per tu puc morir,
en que devies estar pensant.
En mi segur que no.
Doncs sé que la mentida
sempre ens va acompanyar.
Però no pateixis,
el que és gran es torna petit
si no es sap alimentar.
Res és etern
afortunadament.
No ets el sol del meu món.
Del meu univers ja t'he esborrat.
Simplement et diré
que el que tu perds un altre sabrà guanyar.
Que els meus petons
pinten altres instants.
I que per mi no cal que pateixis,
doncs la tireta de l'ànima,
ja fa dies que me la vaig posar. 
Si algun dia em cau la llàgrima
sols sabràs,
que la gent diu que també es plora
quan és té felicitat.
...quina mentida més gran.

Per a mi, això és...

La rialla d'un instant.
Els desitjos que es fan realitat.
Tot lo bo que és petit i es fa gran.
Per mi, això és felicitat.
El color virolat.
Menjar cireres al teu costat.
Ballar sense importar-me, 
el temps ni quan.
Besar-te.
Provar, el teu dolç i salat.
I per què no,
que m'eixuguis les llàgrimes
de tant en tant.
Per mi, això és felicitat.
Ja veus,
no et demano pas brillants.
Simple i clar.
No cal fer-ho complicat.
Una paraula teva,
té aquesta propietat.
Tu la saps i quan la dius...
Per mi, això, és la felicitat

Les temptacions no tenen gust de sal

Diuen que es vesteix de seda
quan arriba la nit.
I es mou dolça per aquella casa
ensenyant-te que la rutina
es pot convertir en màgia,
quan et toca amb els seus dits.
El tirant li cau,
mostrant,
el que la llibertat ha decidit.
Sense por i tendresa veuràs com es ella,
doncs en el seu territori
et convida,
a provar el que en somnis,
va dibuixar el teu desig.
I quan pensis que l'has guanyat 
amb els ulls et guiarà
a plaers,
que mai hagueres imaginat.
Les temptacions no tenen gust de sal
i ella,
molt bé ho sap.
Diuen que es vesteix de seda
i quan arriba la nit t'espera
per donar-te tota la mel
que tu en vulguis tastar.