dimecres, 1 de juny de 2011

Onatge

En el remor de les aigües,
que inunda els meus sentits
mullo les meves ganes
tocant les paraules,
amb els meus dits.
Observant el seu compàs
puc distingir 
que mai s'oblida de tornar.
Tard o d'hora
l'onatge arribarà,
portant-nos records,
que potser ens agradaria esborrar.
L'aigua sols mulla.
Ja s'eixugarà.
I mirant l'infinit pensaré,
que potser,
ara no sóc el que em toca ser.
Jo vull ser com aquells peixets
que neden a contracorrent.
L'onatge em farà de bressol
quan un dia tanqui els ulls,
olori aquest tros de mar
i sols pensi que el que vull
és tenir-te al meu costat. 
Agafa'm de la mà
i comencem plegats,
a caminar.















2 comentaris:

  1. estrelleta prefereixo quedarme mut y suposo que sabras per que el que dius m'agr... per imposible o sigui mutis son unes paraules meravelloses de cda vegada mes logrades ets una geni una gran persona aunque tu puguis opinar lo contrari et desitjo tot lo millor tu to mereixes y magradaria que siguesis sempre l'estrella que mes brila de tot l'uniberes pasi el que pasi muaaaa

    ResponElimina
  2. QUE TENDRE¡¡¡¡¡¡¡JA HO SAPS FINS I TOT CONTESTARÉ EN PRIMERA PERSONA:....DONCS CAMINEM.....

    ResponElimina