Tancar els ulls no m'apropa a tu.
El temps al teu costat
són petits instants
que la memòria va minant.
L'essència es va evaporant.
Cada dia la vida,
sembla
que em porti el pas canviat.
I quan per fi li agafo el ritme,
aquesta,
em canvia el ball.
Ser transparent pesa,
quan la llunyania
ens té atrapats.
Que difícil és creuar el mar
quan no es sap nedar.
Però res em farà enredera.
Tota muntanya es pot pujar.
Tota distància escurçar
si el que vull,
és sempre caminar endavant.
La moneda enlaire vaig tirar
i saps que va sortir?
La cara d'estimar.
La carícia de les pors
m'esgarrapa l'ànima,
que fràgil,
intenta sobreviure
amb aquesta miqueta
d'aire que li queda.
Com el peix que que surt de l'aigua
imaginant el seu trist destí
exhalant l'últim glop
del que es pensa,
que mai té fi.
Així, estic jo aquest matí.
I tot d'una descobreixo,
que tot final té un principi.
Tot el que s'acaba
comença,
en un altre carret de fil.
Les paraules dels meus pares.
El calor del meu germà.
El somriure dels meus fills.
El petó del estimat.
Qui ho diu que no sigui així.
La força ve de lluny.
I a lluny l'aniré a trobar,
per que les pors d'aquesta ànima
s'esvaeixin en pocs instants.
Les il·lusions s'han de saber buscar
per no oblidar-les mai.
En el remor de les aigües,
que inunda els meus sentits
mullo les meves ganes
tocant les paraules,
amb els meus dits.
Observant el seu compàs
puc distingir
que mai s'oblida de tornar.
Tard o d'hora
l'onatge arribarà,
portant-nos records,
que potser ens agradaria esborrar.
L'aigua sols mulla.
Ja s'eixugarà.
I mirant l'infinit pensaré,
que potser,
ara no sóc el que em toca ser.
Jo vull ser com aquells peixets
que neden a contracorrent.
L'onatge em farà de bressol
quan un dia tanqui els ulls,
olori aquest tros de mar
i sols pensi que el que vull
és tenir-te al meu costat.
Agafa'm de la mà
i comencem plegats,
a caminar.
Quina gràcia em fan les teves paraules
ara que les puc recordar.
Seré teu per tota l'eternitat.
Sense tu, impossible respirar.
Ara penso l'estúpida que vaig ser.
De creure't fins al final.
Simplement pensar
que podien ser veritat.
Quan em deies
jo per tu puc morir,
en que devies estar pensant.
En mi segur que no.
Doncs sé que la mentida
sempre ens va acompanyar.
Però no pateixis,
el que és gran es torna petit
si no es sap alimentar.
Res és etern
afortunadament.
No ets el sol del meu món.
Del meu univers ja t'he esborrat.
Simplement et diré
que el que tu perds un altre sabrà guanyar.
Que els meus petons
pinten altres instants.
I que per mi no cal que pateixis,
doncs la tireta de l'ànima,
ja fa dies que me la vaig posar.
Si algun dia em cau la llàgrima
sols sabràs,
que la gent diu que també es plora
quan és té felicitat.
...quina mentida més gran.
La rialla d'un instant.
Els desitjos que es fan realitat.
Tot lo bo que és petit i es fa gran.
Per mi, això és felicitat.
El color virolat.
Menjar cireres al teu costat.
Ballar sense importar-me,
el temps ni quan.
Besar-te.
Provar, el teu dolç i salat.
I per què no,
que m'eixuguis les llàgrimes
de tant en tant.
Per mi, això és felicitat.
Ja veus,
no et demano pas brillants.
Simple i clar.
No cal fer-ho complicat.
Una paraula teva,
té aquesta propietat.
Tu la saps i quan la dius...
Per mi, això, és la felicitat
Diuen que es vesteix de seda
quan arriba la nit.
I es mou dolça per aquella casa
ensenyant-te que la rutina
es pot convertir en màgia,
quan et toca amb els seus dits.
El tirant li cau,
mostrant,
el que la llibertat ha decidit.
Sense por i tendresa veuràs com es ella,
doncs en el seu territori
et convida,
a provar el que en somnis,
va dibuixar el teu desig.
I quan pensis que l'has guanyat
amb els ulls et guiarà
a plaers,
que mai hagueres imaginat.
Les temptacions no tenen gust de sal
i ella,
molt bé ho sap.
Diuen que es vesteix de seda
i quan arriba la nit t'espera
per donar-te tota la mel
que tu en vulguis tastar.
Conèixer
no implica saber.
Sols investigar
el que ens agrada descobrir
del que sempre hem tingut al davant
i mai hem sabut veure.
El que ens permet seguir somiant
sobre el qui ens dona la il·lusió
de mostrar-nos un nou camí.
Que el sempre no té un sol color
i el mai no es pinta amb decepció.
Cada oportunitat té un lloc.
Cada lloc un moment.
Cada moment un nom.
Cada nom un destí
que ja fa temps es va sargir.
La vida que ens vesteix
algun dia es va cosir.
La il·lusió no es coneix
fins que potser, te la porta el destí.
Gaudir-la és decisió de qui la viu.
Sentir-la de qui sap,
que hi ha oportunitats
que no es solen repetir.
