vigilant que res es perdi,
doncs, de totes les engrunes en menjo
perquè mai,
estic a règim de carícies.
I entre el sentiment i la pausa,
tremolor de les cames
que sols volen sentir-se tocades
per la tebior de les paraules
que abans em despullaven,
i ara em vesteixen,
perquè tu dius que ja no toca
això de què l'amor vols fer-me
si sols som dos amics,
que s'acaben de conèixer.
Així que oblidem-ho tot.
Res ha passat,
més tot pot tornar a succeir
si imagino que mai vaig ser res
i el millor,
com tu dius,
sempre està per venir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada