i submergida en aigua freda,
deixo de respirar de la teva boca
i amb la llengua de foc esculpeixo
dotze normes incorrectes
que mai s'haurien de seguir,
però que es prenen la llibertat
de sorgir de l'infinit
i passejar-se agosarades
per una pell que t'enyora,
convertida en sal
quan es va girar enrere
per mirar,
si el passat podria tornar.
M'equivocava.
Em despullo per sentir
que el teu cor encara batega,
malgrat avui,
aquest no ho faci per mi.
Jo, ja vaig tenir l'oportunitat,
l'ocasió,
el moment per seguir
al teu costat,
doncs, jo pensava,
que l'únic que necessitava
era tenir-te,
però no era així.
M'equivocava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada