Diuen que vols seduir-me

Diuen que vols seduir-me,
que els teus ulls
no deixen de mirar-me
per si poden derrotar-me
i que les teves mans
voldrien ser les paraules,
que hom pensa mentre actua.
Els teus llavis
el compàs de les carícies,
el teu al·lè,
la silueta retallada,
del plaer a totes hores.
El teu cor,
la màquina perfecta
que gronxa la meva ànima,
quan aquesta plora.
Diuen que vols seduir-me,
que vols treure un conill
d'un barret de copa,
bombolles de colors
que mai esclaten,
portar-me al cel
amb els peus tocant al terra
i dir-li a la primavera,
que si us plau,
a partir d'ara,
sigui eterna.
Diuen que vols seduir-me.
Jo penso, però,
que l'únic que vols,
és estimar-me.