Un fil que no lliga,
sols acaricia.
Que embolcalla,
però no atrapa
si el destinatari,
no ho desitja.
Això sóc jo,
la llibertat feta paraula.
Un batec que potser tremola
de tant estimar
o qui sap,
un sospir,
un punt en l'infinit
que busca qui el trobi
i li digui
que el millor,
sempre està per venir.
Una partícula
que sempre somia,
ser la princesa de la festa
amb granota a la faldilla
convertida en príncep,
quan tothom diu,
que és impossible.
La que plora i riu,
però sobretot,
la que és ella mateixa.
En això consisteix la llibertat,
en un fil que no lliga,
sols acaricia.
Que embolcalla,
però no atrapa,
si el destinatari,
no ho desitja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada