Els batecs de l'amistat no enganyen

Hi ha vegades,
que es necessiten dues mans,
quatre abraçades,
i milions de mocadors
que eixuguin unes llàgrimes,
sense preguntar d'on surten.
La veritat que no cal,
quan ja es coneix
aquell silenci
que amb els anys,
es transforma en una mirada
que ja ho sap tot,
sense paraules.
Els batecs del cor mai enganyen,
els de l'amistat, tampoc;
i així, com el que no vol la cosa
tres estrelles del cel
il·luminen la meva terra
i em guien quan estic perduda,
i em curen les ferides de l'ànima,
i em diuen,
que encara que no sóc perfecta
necessiten les meves abraçades,
per cada dia somriure.


Aquest poema va dedicat a les meves nenes.
Us estimo molt.