Amb olor d'espígol

A vegades,
la màgia entra de sobte.
En un dir
que no fa falta,
on calla la mirada,
i sobren les paraules.
Regals del cor
que mai s'obliden,
regals, amb olor d'espígol
que sempre vindran
a bategar en un moment concret,
en un instant precís
i que mai podran tenir
altra aroma,
que el que em vas posar a les mans.
Un present,
en forma de sentiment cosit a roba
que ningú més pot apreciar
si no t'ha mirat als ulls,
tocant el seu tacte
i escoltant,
d'on va sorgir el miracle.
Quedo en deute amb tu
de per vida,
perquè si em permets
ara mateix,
no hi ha paraula
que pugui pagar,
l'aroma d'un sentiment
ni res que es faci amb el cor,
quan sols hi ha una olor,
que ara mateix m'envaeix.
Un saquet brodat a mà
que posaré prop del sentiment,
per sempre.