un
bocí que va ser,
un és penjat d'un fil,
un fil vermell que mai
es trenca.
La carícia d'un batec,
l'aroma del pensament,
el somriure de trapella
barrejat a la perfecció,
entre sentiments contradictoris
d'ara sí i ara no,
en la nebulosa dels perquès.
La por i la valentia,
una habitació en penombra,
aigua calenta
i després freda,
d'una pluja d'estels,
que s'estavellen en la nostra boca.
La nit i el dia,
el temps que s'escapa,
la calor que el desig endrapa
i no entén la teva por,
encara que la respecta.
La resta és el que queda
i enmig de tot,
un tu i un jo,
que mai, deixaran d'estimar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada