Dos curiosos viatgers

Som, dos curiosos viatgers
que no tenen por a la nit,
i que sempre busquen recer
fins que torni a venir el dia,
de poder-se tocar
allò que van descobrir,
els hi donava la vida.
Som ingenuïtat i melangia,
desig i màgia,
dos, que ahir es lliuraven en un llit
i avui en volen repetir,
per no oblidar mai més
el gust d'una pell,
que es lliurava en la fosca
plena d'instants i d'instint,
d'avui i el sempre
que sense tu,
ja no s'imagina.
I com que esperar em costa
i el temps s'entossudeix a anar lent,
contaré els segons,
els minuts i els dies,
a veure si aquests
decideixen passar de pressa,
i l'ànsia que em persegueix,
en els teus llavis
es torna l'aliment
de dos curiosos viatgers,
que sempre busquen recer,
fins que torni a venir el dia
de poder-se tocar,allò que van descobrir,
els hi donava la vida.