però no sabia com
i he decidit quedar-me
per si al final,
tu volies i desitjaves,
que passes la resta de la meva vida
on la teva enceta el dia
i tanca els llums a la nit.
Per si de sobte,
la por es fa grossa
i necessites una mà petita,
que t'acompanyi sense fer preguntes
ni les típiques excuses
d'ara no estic,
d'ara em molestes,
d'ara m'oblides.
Avui, volia desaparèixer
però per un moment he pensat
que potser
sols potser,
seria millor quedar-me
i esperar,
a què la vida tornés a rodar,
on els somnis tenen ales
i volen al teu costat.
...però no sabia com
i aquí em tens,
esperant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada