Sospirs

Diguem una paraula,
aquella que crida el teu cor
i la teva boca ha de callar.
Aquella que ningú sap
però que no fa falta,
perquè en cada sospir,
quan penses amb mi,
se te'n va l'ànima
i et recorda,
que hi ha un forat a la teva vida
que d'alguna manera,
has de tapar.
I encara que sigui per sobreviure,
marques la meva inicial 
en un paper
i signes amb sang aquella promesa,
la d'estimar-nos encara què,
la distància i les llàgrimes
facin d'un pam tota una vida
on el silenci ens marca la pauta
on de moment hem de callar
fins a esperar que arribi el dia
on l'amor,
ja no s'hagi de disfressar.
Sempre no hi ha temps per cridar,
però nosaltres l'esperarem
i sospirarem plegats,
fins que el rellotge ens digui
que el nostre temps,
acaba de començar.