però jo,
mai et donaré
esperances buides
encara que,
les meves mans siguin petites
perquè no tot ho porto en elles,
doncs ho reparteixo,
entre el cap que sempre et pensa
i el cor que mai t'oblida
i mil sospirs,
que tu deixes
per la pròxima cita,
on calentes tot el fred
que la meva ànima porta
quan fa dies que no et té,
allí on la mirada et sospira.
Ja saps on és,
entre una boca que et desitja
i un cos que t'imagina,
com sempre
fent l'amor,
que neix de la carícia.
No sé si tot pot ser,
però no pateixis
ho intentaré,
perquè la vida,
no sempre et dóna el mateix
i tu ets aquell instant,
que jo,
mai em perdria.
Jo mai et donaré,
esperances buides
encara que les meves mans,
siguin petites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada