Potser no sóc res més

Potser no sóc res més
que algú que busca
qui sap,
on té la vida
guardada la veritat
i amb el cor es pregunta
si realment existeix el motiu
que el faci bategar per instint
i no sigui una màquina qualsevol,
que qualsevol pot tenir
i destruir amb un sospir
quan ja no en tingui més necessitat
de fer-la servir.
Potser no sóc res més,
qui sap,
que un instant oblidat,
un moment perdut,
un record esborrat.
Sentiment o engany,
desig buscat
o imaginat,
un petit bocí de res
que algú un dia es va trobar,
entre el seu cor
i el seu cap.