Identitat

D'aquell remolí
d'aigua fresca,
on el meu pensament es perd,
on el meu cap guanya força
en trec la mà molla
i em fa sentir que en la vida,
puc ser quelcom més
que una petita espurna,
que encén una gran flamerada
de la foguera que em crema.
I així,
contagiada d'esperança,
camino amb la cara ben alta
cap un futur incert
però amb la valentia,
de no quedar-me mai sense veu
i cridar quan més faci falta
que encara que jo tingui por
aquesta no m'espanta,
per què en sóc forta
i decidida
que la meva llengua,
sigui coneguda arreu.
Més enllà de la meva terra,
on els meus ulls ja no fiten
però el meu pensament vola,
allí on dir que sóc catalana
sigui un orgull
i no una pena,
on la sardana i el pa amb tomaca,
el mar i la seva brisa,
la "Moreneta" i l'ou com balla,
siguin la identitat i l'energia
d'un poble que brama,
que necessita independència.