amb el silenci dels meus llavis,
rodejaré el teu cos
amb l'abraçada dels meus ulls,
li diré a les meves mans
que del teu cor
en compti els batecs,
per respirar-los al mateix temps
i que siguin,
sempre per mi.
Deturaré el temps
metre et faig l'amor,
perquè no vull que mai t'oblidis
de qui et fa
els millors petons
i qui et va ensenyar a dir,
en vull més
cada cop que,
la necessitat t'esgarrapa l'ànima
i te'n recordes
de què algun dia algú
va decidir que tu,
series aquell sentiment
enganxat a un nom
batejat per un silenci,
que no necessitava paraules.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada