que tingui el cos mig adormit,
que les cames estiguin molt cansades
i la llengua
no vulgui parlar.
I m'assec al sofà per recordar,
les carícies que ahir a la nit
es passejaven per l'esquena
d'una dona valenta,
disposada sempre a lluitar.
On sense por s'endinsava
a un amor desconegut,
abraçant-se al desig
de tornar a sentir-se estimada,
després de tant patir.
Es mira al mirall,
té les galtes rosades
i el somriure dels seus llavis,
li delata la felicitat.
La felicitat
que ahir a la nit,
en forma de carícies,
passejaven esquena avall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada