allí on l'atzar
posa la paraula.
Diferent de tot
el que la imaginació somia
i allí on el destí
broda el desig,
a cada puntada.
Somiant,
que el més
sempre amb tu és possible
i anhelant que ho sigui,
no em puc treure del cap
el teu somriure,
que mut em va deixar
la primera vegada
que allí ens vam veure.
Perdona,
però així va ser
i així la meva ment
encara ho recorda,
com si mai
volgués oblidar,
cap detall de la nostra trobada.
Quina llàstima,
que no es pot tornar mai enrere
per què si es pogués,
jo em quedaria
per sempre més,
enganxat allí on l'atzar
broda el desig,
en la teva boca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada