que arriba tard
i ja no mulla cap sentiment,
buit queda el pensament
i assedegat reclama
aquella nova oportunitat
que atrapa i conquereix
l'oasi de la imaginació,
on fa que siguis
molt més que res
que un sospir que tremola
a la punta dels dits
de dos,
que sense conèixer-se
imaginen tenir,
el món als seus peus
i que poden volar per aquells cels
on la llibertat,
mai té cadenes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada