Em ve de gust

Em ve de gust dir-te
que sense tu,
ja no puc.
No puc esperar 
que el temps arribi,
que el silenci calli,
que l'amor s'esperi
i el t'estimo sigui
allò que sols,
ompli un buit.
Per que la impaciència
em rossega per dintre
i em diu
que segur,
no hi ha ningú més com tu
encara que visqui mil vides
i sense voler
a vegades,
en tanqui els ulls.
I me n'adoni
quan arribin les llàgrimes
que vaig equivocar-me
al pensar
que tu no sentiries,
que tu no estimaves,
que tu no erets
tot allò que em ve de gust dir-te
i potser ara,
ja no puc.